Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

VIERTIDURE – IL SAVT. Il valôr zontât? La afermazion des propriis lidrîs

............

Il “Syndicat autonome valdôtain des travailleurs” al è il prin sindacât de Val di Aoste. Al à sù par jù 10 mil iscrits. Tant che la Cgil regjonâl. Al è presint in 15 categoriis e scuasit in dutis al è il sindacât plui rapresentatîf.
Nassût di une cueste de Union Valdôtaine tal 1947 (“Section des travailleurs valdotains”), il Savt al è stât costituît uficialmentri il prin di Mai dal 1952. Vincj agns dopo al à promovût, insiemi a chês altris organizazions sindacâls, la Federazion Cgil-Cisl-Savt-Uil, esperience uniche in Italie. Tai agns Otante al è tornât a sburtâ cun fuarce te direzion dal autonomisim e dal federalisim, confermant la autonomie sindacâl di partîts e moviments politics (prime al podeve nomenâ trê rapresentants tal “Comité central” de Union Valdôtaine, partît di maiorance in Val di Aoste), ancje se la politiche gjestionâl dal sindacât dispès e à ponts di contat cun chê de Union Valdôtaine e di altris moviments autonomiscj, indipendentiscj de regjon. Il ricognossiment uficiâl di “sindacât etnic di rapresentance”, sancît dal decret legjislatîf 430/1989, al à slargjât al Savt i stes dirits ricognossûts a chei altris sindacâts.
Tra i siei obietîfs la difese dai valôrs culturâls e linguistics de comunitât valdostane (tantis lis bataiis a pro dal “patois” e pe valorizazion de lenghe francese) e il federalisim integrâl, chel fondât sul impegn a impastanâ une societât pacifiche e democratiche che e permeti a ogni popul di afermâsi e svilupâsi ad implen, organizantsi istituzionalmentri secont lis sôs esigjencis.
Al è, cu la Confederazion sindacâl sarde e il Sindacât autonom sudtirolês, un dai trê sindacâts autonoms in Italie. Autonoms tal sens che a son peâts a comunitâts che a àn tipologjiis linguistichis, storichis, politichis ben precisis e che «a àn dut il dirit di jessi rapresentadis tal grim dal sindicalisim european, oltri che talian», al marche il segretari dal Savt, Guido Corniolo.
Il sindacât valdostan, cun chel sart, al aderìs ae Plateforme dai Sindacâts des nazions cence stât. ■
Erika Adami

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +