Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

LA FABRICHE DAI… LIBRIS – CONTECURTE. La promesse

............

Tita une dì o chê altre al varès scancelât chê scrite sul mûr de cusine, di un mês lu ossessionave.

Dâur di mangjâ a Addis e a Beba
O tornarai
Anzulute

Al jere stât un matrimoni cumbinât: lis dôs maris vielis a vevin domandât la gracie a Madone di Mont par fâ sposâ chei doi fîs vedrans che si cognessevin di cincuante agns; la dì des gnocis, pe contentece, a jerin ladis discolcis sù al Santuari a ringraciâ la Vergjine Beade.
Anzulute, fin di frutine, cjapade di une passion segrete e jere malade di malinconie. Ma cun Tita, om ruspiôs salvadi e bruntulon, la sô maluserie e leve ogni dì in piês. Une gnot di lancûr, cul jutori de Madone che e veve capît la falope, lu veve lassât par lâ a polsâ intal unic grant condomini sot il nivel de tiere in vie Timics.
Cumò Tita, libar come un uciel, al passe lis zornadis cui amîs a cuei porchetis tes gravis dal Tiliment, a zuiâ di balis e di briscule inte ostarie di Bepo.
Ancje la sere dai muarts, restât di bessôl, no si tire sù de cjadree.
Bepo pront par sierâ i dîs: «Tita, va a cjase a cuei lis cjastinis, che usgnot a vegnin i muarts».
«Monadis, no tu crodarâs ancjemò a chês balis?»
«A son tantis li robis che a puedin sucedi. Mandi Tita a doman».
Tita, un tic cjoc, al rive denant il cimitieri in vie Timics, si poie sul puarton, al cjale la procession di int che e pree e e cjante cu la cjandele impiade in man, lis tombis plenis di lumins e di rosis, i parincj vignûts des citâts, ducj contentons di cjatâsi.
«Biele fieste» al comente, «O puartarai doman lsi rosis a chê femine».
In chel si vise de promesse, dal cjan e dal gjat di Anzulute. Nardin, il vicin di cjase, tornât di Addis Abeba dopo 50 agns, ju veve ciapâts a cûr e no i faseve mancjâ pastesute, tenerecis e golosets. Ma di une setemane Nardin al jere lât a unîsi ai incuilins di vie Timics.
Dilunc de stradelute no jere anime vive, Tita al cjamine trabascjant a la lune imberdeade sui ramaçs crots dai pôi dilunc de rive dal riul neri e cidin.
Lis mans tes sachetis e in maniis di cjamese, scjassât de pôre e dal frêt, al jentre tal vialut de cjase, al viôt saltâ fûr de cusine doi tons di fûc cui voi e lis bocjis neris: i vegnin incuintri ridint a crepepanze.
Tita plen di pôre si met a berghelâ come un mat a dute vôs: «Anzulute… Anzulute…»
Lis dôs figuris di flame intun lamp si slontanin, cjantant di contentece.
Il cjan e la gjate aromai tal ream dai muarts.
In chel, jenfri che al bêf a cane un glotâr di sgnape par tirâsi di ca, i cjape un altri ingropament di cûr e al cjale la scriture:

O soi vignude
a cirî Addis e Beba.
Anzulute cun Nardin

di O. ZETE

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +