Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

CULTURE – I asins e il lôr formadi

............

Intune des tantis valadis dal Friûl al è un puest un pôc taponât e no tant cognossût dai classics circuits turistics che a puartin tante int in visite: il Cjanâl dal Arzin. E chei che a son a stâ lì, ju clàmin asìns. In chês valadis a fasin un formadi une vore particolâr, tant che a Anduins e je la fieste dal formadi asìn. Cemût isal chest formadi? E parcè isal cussì particolâr e diferent di ducj chei altris?
CEMÛT SI FASIAL?_ Il formadi asìn classic al è fat cul lat crût, che al ven dome de zone di produzion, ven a stâi il Cjanâl dal Arzin. Une volte che si è imbastide la forme dal formadi, cheste e ven prime cuete a cirche 45 grâts e daspò e ven metude intune miscele particolâr fate di lat, pan e sâl, che si clame salmuerie. La salmuerie e je une sostance particolâr fate par fâ il formadi e e ven fate invecjâ in contenitôrs di len; man man che al passe il timp i ven zontât dentri sâl, savôrs e gras, ancje chel che al piert il formadi stes.
Il formadi asìn plui morbit invezit, al à une preparazion diferente. Intant nol ven cuet, ancje par vie che il lat al ven pastorizât e no doprât a crût. In cheste maniere la forme e reste plui morbide e cun plui aghe. Il formadi al ven distès metût inte salmuerie e lì al reste 20 dîs.
Il savôr dal formadi asìn al è dât sigûr de salmuerie e dal len lì che al ven tignût: al à un savôr un pôc picant, salât e une consistence plui o mancul fuarte che al sedi morbit o classic.
Lis notiziis che o cjatìn a proposit dal formadi asìn a son tantis e a disin che cheste maniere di fâ il formadi tradizionâl e je une vore vecje. Bielzà in epoche romane e jere cheste variant de preparazion e intal ‘700 a son tantis lis citazions intai documents uficiâi che a confermin la antichitât di chest prodot.
Cinzia Collini

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +