Seticisim in Austrie_ “Cheste dople citadinance e significarès un miorament de cualitât dal nestri status”, al à dit Brugger tal cuotidian plui let sudtirolês “Dolomiten”.
Il delegât nord-tirolês e president de comission parlamentâr austriache pal Sud Tirôl, Hermann Gahr, al à za esprimût il sô seticisim rivuardant la propueste e al sosten che dut chest al podarès provocâ une sglavine di propuestis in altris paîs”.
Sosten pe SVP de bande de Union e dai Verts _
Sopuart par Brugger, intant, al è rivât de bande de Union pal Sud Tirôl. Il Vicepresident dal partît de Union, Harald Grünbacher al sosten i desideris dal governadôr Luis Durnwalder (SVP) che al propon une garanzie dal stât austriac pal Sud Tirôl e la dople citadinance.
In part a pro ancje i Verts: “La dople citadinance tes regjons di confin e podarès jessi une soluzion europeane che e vierç lis frontieris a promovi une identitât plurâl”.
Cun dut a chel, la propueste e je te sô forme atuâl plui che problematiche parcè che e limite la pussibilitât di acuistâ la dople citadinance dome a chei sudtirolês che a puedin mostrâ che i lôr vons le vevin vude te monarchie asburgjiche. Chest criteri però al provocarès conflits e controversiis, a àn pôre i Verts.
I Süd-Tiroler Freiheitliche a critichin il svicinament de SVP_ La critiche des azions de SVP e je rivade dai liberâi. Il president dal partît, Pius Leitner, al à descrivût la azion dal SVP tant che “diletante, incoerente e confondude” e al capìs la reazion negative austriache. Al è però sosten dai liberâi pe resinte propueste dal deputât de Cjamare Siegfried Brugger de SVP a pro di une petizion.
Vôts a favôr te Rêt_ La pagjine Südtirol Online www.stol.it e à davuelt une indagjin sul teme de dople citadinance. Des 45000 rispuestis, il 55% des personis a jerin in ogni câs a favôr “Ja, auf jeden Fall.”, invezit il 29% a jerin cuintri “Nein, das interessiert mich nicht”.
JANEZ ERAT
Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.
Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +
Gnovis / A tornin a jessi in volum li “LETARIS AI FURLANS” di Pre Bepo Marchet
Redazion
Une biele gnove pe nestre int! A tornin a jessi in volum li “LETARIS AI FURLANS” di Pre Bepo Marchet Intune edizion curade e comentade di Davide Turello, a saran presentadis MIERCUS AI 3 DI AVRÎL aes 5 e mieze sot sere inte sale consiliâr dal Comun di Glemone No stei a mancjâ! Us spietìn! […] lei di plui +
Gnovis / Ae presentazions dal libri “Feminis furlanis fuartis”, cetant public! Graziis
Redazion
Te seste edizion de rasegne “Quando le Donne” curade da la Aministrazion Comunâl di Romans, cu la autore, Walter Tomada, diretôr de “La Patrie dal Friûl”. A Cormons ur daran acet i Amîs da Mont Quarine, cu la autore a son intervignûde Roberta Nunin, professoresse ordenarie di Dirit dal lavôr ae Universitât di Triest, e Carlotta Del Bianco, […] lei di plui +
Rassegne stampe / Articul dal Messaggero Veneto dai 15-3-2024 su la presentazion dal nestri libri “Feminis Furlanis Fuartis” di Erika Adami
RedazionL'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât
Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +
Gnovis / Acuile sportive furlane
Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +