Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

TERITORI – AUSTRIE. Musikland graciis ae sô storie multiculturâl

............

Se o fasès une domande a un austriac – e o ai fat propit cussì – su ce che i ven iniment par prin in mert ae musiche in Austrie, mi rispuindarès Mozart e Falco e vonde.  Ducj a cognossin  la musiche etniche austriache: la musiche tipiche in dute la regjon alpine, de Gjermanie fin ae  Italie, Svuizare e Slovenie, cu la armoniche, lis vacjis e monts tal sfont e il tipic cjant jodler. Il record dal mont tal «jodeln» cence interuzion (Dauerjodeln) lu à realizât, tal 2003, il stirian Roland Roßkogler di Krieglach, cun 14 oris e 37 minûts.
Ma musiche e Austrie a son ancjemò une vore di plui: lant indaûr te storie asburgjiche si cjatìn denant di un vêr Musikland. Ricercjis che a metin sot la lint la impuartance de musiche, a fevelin di riflès positîfs ancje sul cjamp economic, politic diplomatic e turistic. La epoche di aur e jere dal sigûr la sume des fuarcis gjeniâls tai decenis tor dal 1800 (dal 1780 al 1828, an de muart di Schubert), che a àn formât il classicisim vienês o «Wiener Klassik».
Il sucès e il talent fûr di misure di Mozart, Haydn, Schubert, Lanner, Johann Strauß, Bruckner, Mahler, che ducj a jerin austriacs, e Beethoven e Brahms che a vevin lis lidrîs a Viene, si spieghin propit cul caratar multinazionâl dal imperi.
La braure dal Burgenland: Liszt e Haydn_ Un prodot de multinazionalitât al è il compositôr di musiche romantiche dal secul XIX e il pianist plui virtuôs di ducj i timps, Franz Liszt – o, in ongjarês, Liszt Ferenc –. Al nassè a Raiding (ongjarês Doborján, cravuat  Rajnof) tal Burgenland, intun paîs storichementri abitât de minorance cravuate.
La mari todescje austriache di Krems, il pari ongjarês di Presburc: lui si declarà ongjarês, i libris di storie todescs e austriacs lu nomenin tant che grant austriac o todesc. Ma chi no je finide la cuistion: secont il storic di musiche slovac Miroslav Demko (Franz Liszt compositeur Slovaque, 2003), Liszt al jere slovac. Alore, František List.
Liszt si sintive ongjarês parcè che la etnie slovache no jere ricognossude, une minorance tasude. La domande tor la sô divignince e je masse ingropade e nus contize di une mignestre di nazionalitâts che si cjatavin inte viere monarchie. Vuê Liszt al è un simbul fuart, soredut pe identitât de minorance ongjarese in Austrie.

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +