Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

LIBRIS SIMPRI BOGNS. Lis feminis, la vuere, i fîs, la sperance

............

Marie Fanin, Dario Regattin, Il tasê da feminis, Reane 2017
«Ah, il tasê da feminis… / E no podêlu vaî / il fi piardût / consolade di duti li maris / dal paîs, / che duti li maris dal paîs / e vevin piardût / un fi, / duti li feminis un spôs, / un pari, un fradi, un morôs».
E scomence cussì la prime des nûf lirichis di Marie Fanin, che ator di lôr al è costruît chest libri a plui mans. Cun di fat, in plui de poetesse di S. Zorç di Noiâr, a àn partecipât Dario G. Regattin pes musichis (par piano e une o dôs vôs di sopran), Deborah Saidero pes traduzions in inglês (lis poesiis a son in trê lenghis), Mariagrazia Cicuto pai dissens (dîs acuarei) e Michele Schiff par une presentazion une vore penze che e trate di etimologjiis (ricuardâ al à dentri la peraule “cûr”, sopuartâ al ven a significâ “metisi sot par puartâ” e vie indevant), di storie de musiche che e fâs dutun cu la storie de civiltât, di tecniche de piture…
Il libri (che al à un formât di trente par vincjeun, par fâi puest aes partiduris des musichis) al è nassût di un spetacul cul stes titul (poesiis recitadis e cjantadis) che al à vudis esecuzions a S. Zorç, a Çarvignan e a Cividât a cjaval fra il 2015 e il 2016. Duncje intal centenâr de prime vuere mondiâl. Cun di fat, il teme centrâl al è chel de vuere o, miôr, des consecuencis des vueris. Lis vueris, nus dîs la poesie di Marie, a fasin muarts e distruzion ancje daspò che a son finidis, e ancje lontan dai fronts dulà che si davuelzin.
Lis venis des feminis che la vuere ur à robât i lôr afiets a deventin di glace, di fier, tant che, cuant che a muerin, no rivin a lâ sù fin in paradîs, par vie che a pesin masse.
E po a son i fîs de vuere, fruts nassûts de violence dai stupris, e po a son ancje i mats di vuere, vitis savoltadis che, inte Storie, a finivin simpri par lâ a pesâ su lis spalis des feminis. Ma, intal mieç di cheste denunzie mareose, ve lis oasis: cuatri filastrocjis, ninenanis par fruts, cuasi a sugjerî che chê e sarès, e varès di jessi la juste dimension pe vite des feminis (e parcè no? ancje dai oms): braçolâ un frut, insegnâi a vivi e a volê ben. Une peraule le merete ancje la lenghe di Marie, il furlan di S. Zorç, cun tancj biei vocabui che aromai a son fûr di usance: imbuide, sidin, dolzemêl, cezis, rantighe, laune. ❚
Laurin Zuan Nardin

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +