Par solit a son i oms a lavorâ il lat par fâ formadi; a Sapade, invezit, il mistîr dal fedâr lu davuelzin cun entusiasim e professionalitât dôs fantatis, Marta e Sara Piller Roner, 31 e 33 agns, che tal 2009 a àn rilevât la latarie turnarie dal paîs (pari e nono a ‘nt jerin stâts i presidents) e le àn ristruturade, fasintle deventâ – cence mai sparagnâsi – un pont di riferiment cu la lôr produzion di cualitât. Lis zovinis a lavorin lat di cjavre e di vacje – 120/130 litris in dì – e a produsin formadi di stagjonâ, latarie fresc, formadi tal fen, strachin, jogurt, scuete, spongje e la saurschotte. Il tipic formadi fresc aromatizât cul dragoncel di mont lu fasin dome Marta e Sara te latarie Plodar Kelder di Sapade, in Borgade Fontana, li che si pues cuistâ e cerçâ, te salute pes degustazions, insiemi a chei altris formadis e aes grassinis fumadis cun len di faiâr, come par vieri, dal pari purcitâr. Tal banc frigorifar si cjatin salams, panzetis, lonzis, ardiel, ville (boldons) e senkl (un speck particolâr, fumât e stagjonât par cuatri mês, aromatizât cun cumin e pomulis di barancli). Un satûl di savôrs e di profums sapadins.
Un altri lûc di no pierdi par cui che al cîr lis specialitâts dal teritori – de saurschotte ai formadis di malghe, aes grassinis fin a marmeladis, mîls, infûs e sgnapis – e je La Bottega di Sappada, in Borgade Palù, tal centri dal paîs, gjestide cun passion e competence di Michela e Massimo Casciaro, mestri afinadôr, bon di promovi il so teritori come pôcs cui siei prodots di ecelence, fîs de tradizion e de sapience dai artesans dal gust di Sapade e dal dulintor.
(e.a.)
Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.
Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +
Gnovis / A tornin a jessi in volum li “LETARIS AI FURLANS” di Pre Bepo Marchet
Redazion
Une biele gnove pe nestre int! A tornin a jessi in volum li “LETARIS AI FURLANS” di Pre Bepo Marchet Intune edizion curade e comentade di Davide Turello, a saran presentadis MIERCUS AI 3 DI AVRÎL aes 5 e mieze sot sere inte sale consiliâr dal Comun di Glemone No stei a mancjâ! Us spietìn! […] lei di plui +
Gnovis / Ae presentazions dal libri “Feminis furlanis fuartis”, cetant public! Graziis
Redazion
Te seste edizion de rasegne “Quando le Donne” curade da la Aministrazion Comunâl di Romans, cu la autore, Walter Tomada, diretôr de “La Patrie dal Friûl”. A Cormons ur daran acet i Amîs da Mont Quarine, cu la autore a son intervignûde Roberta Nunin, professoresse ordenarie di Dirit dal lavôr ae Universitât di Triest, e Carlotta Del Bianco, […] lei di plui +
Rassegne stampe / Articul dal Messaggero Veneto dai 15-3-2024 su la presentazion dal nestri libri “Feminis Furlanis Fuartis” di Erika Adami
RedazionL'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât
Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +
Gnovis / Acuile sportive furlane
Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +