Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

SPECIÂL. La tutele linguistiche tes trê zonis

William Cisilino

Ladin dolomitan
Za tal prin Statût Speciâl pal Trentin-Südtirol dal 1948 si garantive l’insegnament dal ladin tes scuelis elementârs de Provincie di Bolzan, il rispiet de toponomastiche tradizionâl e sovenzions di pueste par sostignî lis ativitâts culturâls. Mancul tutelade, però, e restave la minorance ladine de Provincie di Trent. Cu la riforme dal Statût dal 1972, lis normis di tutele pes minorancis etnichis a vegnin svilupadis inmò di plui e al tache, di fat, un procès di ecuiparazion te tutele dai ladins des dôs Provinciis, fissât formalmentri cu la riforme statutarie dal 2001.
I ladins de Provincie di Belun, invezit, a son stâts ricognossûts dome tal 1999. midiant de leç 482.
Romanç
Il prin ricognossiment dal romanç al è dal 1794, cuant che ancjemò i Grisons no jerin dentri te Svuizare. Un salt di cualitât si à tal 1938 cuant che il romanç al ven declarât de Costituzion federâl “cuarte lenghe nazionâl de Svuizare”. Infin tal 1996, par formalizâ un percors di ricognossiment tacât za di tancj agns, e ven stabilide, simpri de Costituzion federâl, ancje la uficializazion de lenghe romance tai rapuarts cui citadins romançs. Banconotis, passepuarts, feroviis, puestis, societâts telefonichis e fintremai l’esercit svuizar a son dome cualchidun dai cercins plui impuartants dulà che al è stât introdusût l’ûs dal romanç. Tal 2007, il Cjanton dai Grisons al à fate buine une gnove leç di tutele une vore avanzade.
Furlan
Il furlan al è stât ricognossût uficialmentri dal Stât talian tant che “lenghe” cu la leç 482/99, ma un prin ricognossiment al jere za stât stabilît a nivel regjonâl tal 1996 cu la aprovazion de L.R. 15. Cheste leç e je stade une vore impuartante parcè che, fra lis altris, e à fissât la grafie uficiâl, regolât l’ûs de marilenghe tai Comuns e istituît l’Osservatori de Lenghe Furlane, organisim clamât a meti in vore la politiche linguistiche pal furlan (dal 2005 sostituît di une agjenzie autonome, la Agjenzie Regjonâl pe Lenghe Furlane). Di resint, la Regjon e à fate buine une gnove leç di tutele, la L.R. 29/07, che e à segnât un gnûf pas indevant tal staus juridic dal furlan ma che e je stade impugnade devant de Cort Costituzionâl di bande dal Guvier centrâl.
William Cisilino

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +