Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Cjapâ sù il nestri passât par vê ispirazions tal vivi il presint e proviodi l’avignî

............

O celebrìn la fieste dai nestris sants martars Ermacure e Fortunât. A son lôr lis lidrîs sanganadis de nestre storie sanganade. Tant al è vêr che i nestris vecjos nus àn lassade la ereditât dal ‘tignî dûr’ e dal ‘tornâ simpri a scomençâ’, parcè che, ancje lôr la àn simpri vude dure. Chel sanc al à consacrade la nestre che e je une ‘Storie Sacre’. Al è par chel che no o podìn cjapâ sù il nestri passât par vê ispirazions tal vivi il presint e proviodi l’avignî.
Cjapìn il moment di Cromazi. Lui al à vivût robis che a van par dongje di chês che o stin vivint nô. A scomençavin lis grandis invasions dai barbars, come che a scomencin lis imigrazions ca di nô: in chê volte a vignivin armâts, cumò, par fortune a cidin. Po ben la glesie e à savût vivi il presint acetantlu, tant al è vêr che Cromazi al scrîf: “Une grande rêt e cjape dentri pes diferents. O sin Romans, Celts, Sirians, Ebreus… ma o sin ducj Aquileiês. E chei barbars, che o vevin pôre di lôr, cumò nus servissin”. Ancje nô o viodìn i neris picjâts daûr dai camions che a cjapin sù la nestre porcarie e che, pûr di jessi ocupâts, a fasin cualsisedi mistîr. Cun di plui o vin di viodi ce che nus insegnin. Prin di dut nus ricuardin, a nô che o crodevin di jessi i parons de storie e de nestre vite che, in chest mont, o sin pelegrins cuntune esistence balarine e crepadice, come la lôr… M. Eckart al dîs che ogni moment di crisi, inte storie, nus ricuarde che no sin nô parons di jê e nus clame a servî il vêr Paron, par fâ il so dissen. Cun di plui ducj nô o sin vignûts in chest mont parcè che o sin stâts acetâts di cualchidun e, dopo di jessi vignûts, o sin clamâts a acetâ: cussì e va indevant la storie. La acetazion dai forescj e je stade la prime ande che e a vût la nestre glesie e che la à fat lâ indevant intant che l’imperi, invezit, al è slacât! La seconde ande e je stade chê di conservâ e consegnâ il patrimoni de culture dal passât; la Ete di Mieç lu à tignût a clucî e po al è sflorît fûr tal Rinassiment. I nestris vecjos a àn consegnade la lôr vite, il lôr sanc e storie e cussì e je lade indevant. Ancje il nestri assum al è chel di no pierdi nuie di ce che o vin ereditât e consegnâlu! E je clare che nô no viodarìn ce che al saltarà fûr tal ultin. Al è sigûr un fat che, te storie dut si trasforme, ma nuie nol va pierdût. Al è il moment dal ‘tignî dûr!’ e de sperance. Ermacure e Fortunât nus daran sigûr une man! ❚
bonsignôr Rizieri De Tina

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +