Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

TERITORI – AUSTRIE. Sparagn energjetic e gnûfs concets ecologjics

............

Ancje i austriacs si insumiin di vê une lôr cjase. Tant che tai paîs dulintor, la realizazion di chest insium al dipent des pussibilitâts economichis. La plui part e à di sielzi tra jessi a stâ intun centri urban – ven a stâi a Viene, a Linz o a Graz o a Salisburc – dulà che dut si lu cjate a doi pas, o pûr intun piçul paîs te campagne, cence puescj di vore.
Tant che, in gracie di une mobilitât simpri plui alte e di une biele infrastruture stradâl, a nassin tai ultins agns gnovis citâts satelitârs intune trate di 50 km ator dai grancj centris, dulà che la realizazion di une gnove cjase moderne suntun teren di 500 m2 e ven tor i 200 mil euros, o ancje mancul. A seconde de regjon, si pues vê un sostegn public, vâl a dî bêçs concrets o un credit.
SOSTEGN IN CUALE FORME?_ Il jutori di base al è un prestit cuntune durade massime di 30 agns e cuntun tas di interès bas, vâl a dî tor l’1%. Cetancj paîs a proferissin ancje promozions speciâls pes fameis.
Si  puedin cjapâ bêçs par costruzions di lozaments gnûfs, par risanaments di lozaments che za a esisitin, e par meti in vore misuris di sparagn energjetic.
Lis condizions necessaris a son: vê la citadinance UE, jessi dentri intun ciert limit di redit, un finanziament protet, e la amissibilitât di un edifici.
In Basse Austrie, par esempli, tal câs ideâl si pues cjapâ un credit fin a 50.000 euros cun condizions a bon marcjât e cuntun risi minim. Ven a stâi, cuntune durade di 27,5 agns o vin dome l’1% di tas di interès ad an.
IL PAÎS DAI SPARAGNADÔRS_ Il contrat di sparagn edîl al reste – in gracie dal sostegn public – la forme di sparagnâ plui popolâr. Di nissune altre bande al gjolt di tante popolaritât come in Austrie: vuê si contin plui di 5,4 milions di conts bancjaris cuntun contrat di sparagn edîl.
Comoditât alte, cuntune riduzion sul consum di energjie_ In Austrie o vin cjasis passivis e a eficience energjetiche che a permetin un sparagn dal 80 al 90% des spesis pe energjie.
Altris disvilups
Len: une vore popolâr, dotât di grande capacitât di acumulazion termiche (la capacitât di mantignî la energjie termiche).
Veri: grandis superficis di veri, fintremai a façadis dutis di veri.
Ventilazion: sistemis di ventilazion interne.
Crisi sì o no?_ La Austrie e reste un paîs di Häuslbauer (costrutôrs di cjasis). Daûr i ultins dâts, un Häuslbauer al investìs in medie 190.000 euros pal so gnûf nît. L’84% di lôr al lavore cun risorsis propris, il 60% al domande un jutori monetari, il 54% al à concludût un contrat di sparagn edîl, il 50% di lôr e à dibisugne di un credit.
Trop vegnie une ore di vore?_ Secont la AK (Cjamare dal Lavôr), i presits pai artesans a son dopleâts: a son lâts sù tai ultins agns plui dal tas di inflazion. Par une ore si paie di 60 a 95 euros; par prionte, al è di tignî cont des spesis di viaç e des oris straordenariis (dal 50% fin al 100% in plui).
Il «fast food» dai modons_ Daûr dal mût di vivi dai nestris dîs, al è gambiât ancje il mût di fa sù une cjase. Une cjase no je plui un progjet cence fin che al va indenant par agnorums cun coscj imprevedibii.
In mût pareli al fast food di divignince americane, o vin ancje la fast cjase, metude adun tic e tac. Par progjetâ, preparâ il teren e meti sù la cjase, a coventin un mês o doi.
In Austrie si fasin sù plui di 5.600 cjasis prefabricadis ad an, cuntune tindince in cressite. Za vuê, une cjase familiâr ogni trê
e je prefabricade industrialmentri.
Lis cifaris a fevelin di bessolis. Se o vevin
vie pai agns Otante dome sù par jù il 12%
di cjasis prefabricadis, vuê za un tierç
des cjasis al è fat sù in chest mût industriâl. I clients a son pronts a spindi plui bêçs: tai ultins cinc agns al è lât jù l’interès te categorie sot 90 mil euros dal 12%.
Viene e ten la «leadership» tal setôr des cjasis passivis_ Viene e à za la plui alte densitât di edificis che a son costruîts daûr dai ultins standards de tecnologjie de cjase passive.
Fin cumò a àn fat sù 884 apartaments in cjasis passivis, cul sostegn public de citât. I coscj totâi de realizazion di 10 progjets di cjasis passivis a son stâts tor i 85,7 milions di euros, cuntun jutori concret de citât di 30,5 milions di euros. Cun chestis cifaris, Viene si presente tant che campione dal mont par chel che al rivuarde la costruzion ecologjiche, come pûr pal finanziament public.
Gnûfs progjets – 302 milions di euros_ Al moment, a son ancjemò daûr a fa sù 15 progjets di cjasis passivis cun 1.691 apartaments, comprendûts doi durmitoris pai students. I coscj totâi di ducj i progjet realizâts e dai progjets futûrs si calcolin tor i 302 milions di euros: di cheste sume, la citât di Viene e cuvierç 108,5 milions.
Grazie ai concets ecologjics, a Viene a regjistrin lis emissions di incuinants par persone plui bassis in dute la Austrie.
JANEZ ERAT

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +