Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

TERITORI – AUSTRIE. I pompîrs volontaris: l’element plui impuartant par garantî la sigurece de int ancje tai paisuts dispartâts

............

Il gno bisavon, nassût ancjemò sot de Austrie di Francesc Josef, al à simpri fevelât braurôs des decorazions di onôr cjapadis dilunc la sô partignince al cuarp dai Vigjii dal Fûc volontaris. Cheste tradizion todescje e austriache, si è mantignude fin vuê in Slovenie e ancje in chês altris regjons che a jerin tal vieri imperi. Vuê, in dute la Austrie plui di 300 mil oms e feminis si cjatin tes riis di cheste organizazion. Ancje intai paîs austriacs plui piçui, tant che tal gno che al à sîscent abitants, e je une unitât cun dut il necessari. Par chest motîf, i abitants a inmanein diviersis azions par tirâ dongje i bêçs, par fâ sù une cjase gnove, par comprâ machinis; e plui che obligatorie e je la fieste che si organize almancul une volte ad an: dispès al è propit chest l’event culturâl plui impuartant. Si cjapin sù bielis sumis, se al covente ancje plui voltis ad an. E je forsit la organizazion volontarie plui visibile e plui cognossude, cussì nol è nuie di strani che la plui biele cjase dongje de glesie al sedi propit l’edifici dai pompîrs. Chescj cuarps, dulà che ducj i membris a lavorin sore nuie e libars, a son l’element plui impuartant, massime tai paîs dispartâts, par garantî la sigurece de int. La lôr fondazion e va indaûr ai agns Sessante dal Votcent: la prime associazion (Freiwillige Bürgerwehr) sul teritori Austroongjarês e fo implantade za tal lontan 1851 dal uficiâl in pension Ferdinand Leitenberger, a Reichstadt (vuê e je la localitât ceche di Zákupy); sîs agns daspò, tal 1857, e fo metude sù sul teritori de Austrie di vuê, a Innsbruck.
Tal principi a jerin lis associazions di gjinastiche che a jerin istruidis a batisi cuintri il fûc. I ecuipagjaments di chel timp no jerin automatizâts: par metiju in funzion al bisugnave vê avonde fuarce tai muscui.
La idee di volontariât e gjoldeve di simpri plui popolaritât: za tal 1900 o contizavin in Austrie 2.677 cuarps volontaris (vuê a son 4.527), però dome sîs unitâts professionistis che a operavin intai cjâf lûcs. Interessant che za tal 1685 a vevin impastanât une difese cuintri il fûc cun cuatri Feuerknechte professioniscj: chei a jerin i prins Vigjii dal fûc professioniscj dal mont.
Janez Erat

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +