Su lis monts l’aiar al sofle dispès cun cetante fuarce, e chest lu capissin ben chei che a fasin sport di Invier, intant che ur vegnin i sgrisui di frêt cuant che a son sentâts su lis telesentis. La start-up “Bergwind” e à vût inalore la idee di sfrutâ cheste realtât di vint in mont, poiantsi su lis tressaduris che bielzà a esistin.
◆ “Un doman lis areis di doprâ pe produzion di energjiis rinovabilis a saran simpri di mancul. Par chest o ai cjalât in alt” al dîs Ibrahim Sagerer-Foric, che al à fondât cheste start-up, e al va indevant contindint che la Austrie e je par doi tierçs montagnose e che a son cetantis telesentis, e che chestis no vegnin dopradis pe plui part dal an. Parie, in mont si à un potenziâl une vore alt di vint. La start-up e sta inalore svilupant centralinis di energjie che a van ben pes cundizions che a pandin lis telesentis. A saran montadis su la cuarde che e tire i skilift intant dai periodis che no son in vore. Plui adalt, là che a son pôcs arbui, a van miôr lis palis a vint, biel che plui in jù, là che lis pistis di schi a corin su largjuris di mancul pendence e il vint al è mancul fuart, a laressin miôr i panei fotovoltaics. Fasint cussì, des areis altis fin injù si varessin dutun implants di produzion diferents ma ben adats al teritori. La curint produsude e vignarès mandade di un modul a chel altri dulinvie lis cuardis di tîr. Pal traspuart de corint si dopraressin in sumis lis conduturis bielzà instaladis pai skilift. Daûr di ce che al dîs Sagerer-Foric, un tornecont in plui al sarès: stant che dapardut a son sensôrs che à misurin il vint, dute la progjetazion e deventarès plui semplice. Pe produzion di corint si dopraressin turbinis cun rotôrs di fibre di carboni, che a ziraressin daûr dal vint. Lis turbinis a podaran jessi di dôs misuris: di trê kW di potence cun diametri di 2,6 metris e di cinc kW cun diametri di 4 metris. I niçulaments causionâts dal aiar a saressin morestâts in graciis dal efiet di gjiroscopi. I rotôrs des turbinis a zirin avonde ae svelte e chest al fâs in mût che i volatii a sintin la presince. I prototips des turbinis a son za stâts metûts adun e inte Vierte a varessin di scomençâ lis provis. Un vantaç di plui di chescj sistemis pendolants di produzion di energjie al è che no doprin altris spazis e duncje i comprensoris schiistics a produsaressin la plui part de energjie che ur covente. Un skilift cun 20-30 turbinis al produsarès 2-3000 kWh/an e la corint e larès par dret intai machinaris. Il di plui al larès in rêt, o ben al vignarès cumulât midiant pompis intai sfueis che a coventin pai canons di nêf.
◆ L’interès par chest progjet al è une vore alt e ancje une part dai imprenditôrs e pense za di disfrutâ lis palis intal dulintor dai skilifts par meti i lôr reclams.
◆ Il fondadôr de start-up al contint cun sodisfazion di vê tocjât un pont nevralgjic. ❚
Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.
Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +
Gnovis / A tornin a jessi in volum li “LETARIS AI FURLANS” di Pre Bepo Marchet
Redazion
Une biele gnove pe nestre int! A tornin a jessi in volum li “LETARIS AI FURLANS” di Pre Bepo Marchet Intune edizion curade e comentade di Davide Turello, a saran presentadis MIERCUS AI 3 DI AVRÎL aes 5 e mieze sot sere inte sale consiliâr dal Comun di Glemone No stei a mancjâ! Us spietìn! […] lei di plui +
Gnovis / Ae presentazions dal libri “Feminis furlanis fuartis”, cetant public! Graziis
Redazion
Te seste edizion de rasegne “Quando le Donne” curade da la Aministrazion Comunâl di Romans, cu la autore, Walter Tomada, diretôr de “La Patrie dal Friûl”. A Cormons ur daran acet i Amîs da Mont Quarine, cu la autore a son intervignûde Roberta Nunin, professoresse ordenarie di Dirit dal lavôr ae Universitât di Triest, e Carlotta Del Bianco, […] lei di plui +
Rassegne stampe / Articul dal Messaggero Veneto dai 15-3-2024 su la presentazion dal nestri libri “Feminis Furlanis Fuartis” di Erika Adami
RedazionL'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât
Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +
Gnovis / Acuile sportive furlane
Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +