Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Paîs Basc: l’euskara al cres

............


Tal mês di Mai i guviers de Comunitât Autonome Basche e de Navare, intune cul Ufici public pe lenghe basche (Euskararen Erakunde Publikoa), a àn presentât i ultins dâts de seste inchieste sociolinguistiche sul stât de lenghe basche, ven a dî chei dedicâts a Ipar Euskal Herria, la part sot aministrazion francese, e chei complessîfs par dute la aree basche.
Intai Paîs Basc francês, tra il 1991 e il 2016 il numar dai euskalduns, chei che a fevelin par basc, al è cressût di un miâr di personis ancje se, cul aument gjenerâl de popolazion, la percentuâl si à sbassade. Il dât miôr al è chel dai fantats jenfri i 16 e i 24 agns, là che i euskalduns a son cressûts dal 1%, a dimostrazion di une inversion di tindince tra lis gjenerazions plui zovinis.
Se si cjalin invezit i dâts gjenerâi dal Paîs Basc, intai ultins 25 agns lis personis in stât di fevelâ par euskara a son passadis dal 22,3% al 28,4%. Chei che lu doprin par solit a son però il 25,7%: tal 10,3% dai câs plui dispès che no la lenghe dal stât, tal 6,2% in proporzion similâr e tal 9,2% cun mancul frecuence che no spagnûl o francês. Lis personis che a vuelin che la lenghe e sedi promovude a son il 55,8% (rispiet al 47,5% dal 1991) e i contraris a son lâts jù al 16%.
✒ internazionalitari.blogspot.com

A torzeon pal Friûl / “Der Voschank”, il spetacul des mascaris sauranis

Sara Traunero
La tradizion dal “Kheirar” e dal “Rölar” e cjape dentri dut il paîs Mascaris bielis e mascaris brutis, cun musis intaiadis intal len e cu lis liniis plui diferentis, a son lis protagonistis assoludis di une ricorence tant curiose che antighe: al è il Carnevâl di Sauris, intal dialet sauran locâl cognossût ancje tant che “Der Voschank”.L’aspiet […] lei di plui +

A torzeon pal Friûl / La maravee di scuvierzi il Carnevâl rosean

Diego Navarria
Cuatri amîs inmagâts de origjinalitât di lenghe, musiche e bai dal Cjanâl incjantonât jenfri lis Musis e la mont Cjanine In ce aventure che mi soi butât! Dut par lâ daûr di mê madone! Cumò, aes trê dopomisdì, achì in machine o sin in cuatri: jo, Mario Dean, 46 agns, professôr di talian tal Marinelli, […] lei di plui +

Libris simpri bogns / Emilio Nardini, “Par vivi”, Udin, 1921

Laurin Zuan Nardin
“Apene finidis di lei lis poesiis dal cont Ermes, il dotôr Cesare, fra i batimans dal public, al si ritire daùr l’uniche quinte preparade a zampe dal… palc scenic. Ma, pal bessologo, che il devi recità il brâf atôr di san Denel, Giovanin Tombe, ‘e ocòr une scene, e il dotôr Cesare la proviot cussì:…” […] lei di plui +

Interviste / Numb il cjan scjaladôr (e il so paron Thomas)

Dree Venier
Di un probleme ae çate al record in mont: interviste cun Thomas Colussa, che cul so Numb al sta pontant al record di altece lant sul Mont Blanc O vevi za intervistât Thomas Colussa, 40 agns, un pâr di agns indaûr. In chê volte al jere un “furlan a Milan” e al faseve il personal […] lei di plui +