Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

“La Universitât castrense di S. Zorç di Noiâr. Inte grande vuere”, Cormons, 2017

Laurin Zuan Nardin

“Tai ultins agns, il teme de Universitât Castrense al à cjapât pît tant che element privilegjât di elaborazion storiche e culturâl di bande dal Comun di San Zorç di Noiâr, cemût che a puedin testemoneâ ancje la publicazion dal volum Studenti al fronte (…) e la mostre fotografiche sul teme, inmaneade intes barcjessis de Biblioteche Vile Dora sul fâ dal 2010”

◆ Al è un librut di trentecuatri pagjinis cun dentri undis fotografiis. La part scrite, duncje, e je pocje, ma istès e rive adore a dâ un struc precîs di ce che e je stade chê grande esperience, cussì pôc cognossude. La vuere e jere chi, chi di nô e nol covente tant par viodi ancjemò lis testemoneancis che e à lassât ancje dopo plui di un secul: a bastin lis trinceis che ancjemò a traviersin lis nestris campagnis incà e inlà. I muarts a jerin tancj, ma se par lôr no si podeve fâ nuie, pai ferîts, che a jerin ancjemò di plui (intes primis cuatri ‘spaladis’ dal gjenerâl Cadorna l’esercit talian al pierdè cent e setantetrê mil oms, cirche le metât dai siei efetîfs), a coventavin miedis. E alore, fra dificoltâts e resistencis contrariis, e nassè cheste sorte di Universitât di vuere, par preparâ cun cors intensîfs e acelerâts i students di medisine a davuelzi la lôr opare propit a doi pas dal front. A passarin in cheste struture nuie di mancul che 1.177 arlêfs. Il librut al scomence cul descrivi la situazion dai prins mês di vuere. Daspò al conte dut l’iter burocratic pe istituzion juridiche dai cors di lauree (fondamentâl la figure dal tenent colonel Giuseppe Tusini, che al jere ancje professôr di chirurgjie a Modine). Une tabele e ripuarte i nons di ducj i docents (plusôrs di chescj innomenâts a nivel talian e ancje internazionâl) e un cjapitul al è dedicât a contâ la zornade dai students, une vore impegnative, cun lezions, laboratoris, studi e esams. Di rimarcâ il fat che, fra lis materiis insegnadis, a jerin ancje neurologjie e pediatrie, specializazions avonde gnovis pai timps. La ultime part e mostre il detai di ce che al reste in dì di vuê, cun ancje un itinerari fra il lûcs fisics dulà che e à vût operât cheste istituzion straordenarie, che e je stade definide un campus universitari ante litteram. ❚

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +