Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Cressite a cifre dople pal “Vignâl Friûl-VJ”

Adriano Del Fabro – diretôr dal bimestrâl “SoleVerde”
Vignâi furlans

Il 13% dal teren regjonâl al è destinat a vignâl.
I implants di Ribuele zale, pe prime volte,
a passin chei dal Friulano

Forsit a sorprese, il rapuart resint di Ersa sul compart vitivinicul dal Friûl-VJ al evidenzie il fat che la nestre regjon e je chê che, in Italie, e à invistît la cuote plui grande de proprie Superficie Agricule Utilizade in vignâi, o ben il 13%. Di fat, tra il 2012 e il 2020 e je stade regjistrade une incressite des superficiis a vignâl (+42,2%), un aument des produzions di ue (+56,8%), di vin (+43,6%) e dal valôr des esportazions (+51,5%).
◆ Il report, curât di Laura Zoratti e Daniele Rossi, al descrîf une regjon cun 26.296 etars di vignâi par une produzion di 3.116.268 cuintâi di ue e 1.853.154 etolitris di vin. Il valôr des esportazions, intal 2020, si ateste suntune cifre di 116,184 milions di euros. Lis varietâts plui coltivadis a risultin il Pinot grîs (7.932 etars) e il Glera (6.696 etars) che, bessolis, a cuvierzin il 50,7% dal totâl. I vins blancs a son la tipologjie plui produsude, stant che a rapresentin l’87% dal panorame varietâl complessîf. La Ribuele zale e je la varietât che, in chescj 7 agns, e je cressude di plui (+407%), rivant ai 1.713 etars invistîts e passant cussì, pe prime volte, ancje i implants di Friulano (1.572 etars, che al sconte une riduzion dal 1,4%). La varietât a baule rosse plui coltivade e je il Merlot (2.131 etars).
◆ La Doc plui domandade e je chê “Delle Venezie” (29,4%), cun daûr il Prosec (19,7%). La “Friuli” si contente (par cumò) di une cuote dal 6,8%. Sul front des Igt, il prin puest i va a “Tre Venezie”, cuntune fete dal 53,7%.
◆ Di marcâ che, intal 2020, il 93% des superficiis coltivadis a vît declaradis al à podût svantâ la  produzion di ue par une Denominazion: il 72% destinadis a vins Doc e il 21% a vins Igt.
◆ In complès: la superficie dai vignâi regjonâi, intal 2020, e rapresente il 4,0% des superficiis coltivadis a vît de Penisule; a pet de Italie, la produzion di ue e je dal 4,4% e il trafic in esportazion al vâl l’1,8-2,0% dal totâl.
UNE ESPORTAZION IN CRESSITE FUARTE (FALE CHE PAL 2020)
I trê Paîs che a impuartin di plui i vins dal Friûl-VJ a son i Stâts Unîts, la Gjermanie e la Gran Bretagne. I doi tierçs dal trafic in esportazion a son costituîts di vins di taule e di cualitât. A nivel talian, il Friûl-VJ al è tra lis primis 10 regjons pal valôr dal vin espuartât.
◆ Dai prins dâts furnîts dal Istat, intal 2020 il valôr dai vins espuartâts si è sbassât dal 8,3% a pet dal 2019. Dut câs, chest valôr al contribuìs al 12,5% dal valôr espuartât di dut il setôr agroalimentâr regjonâl. Il câl regjistrât intes esportazions di vin regjonâl al è plui alt di chel talian, che al evidenzie une variazion anuâl plui limitade (-2,2%).
◆ La incidence des nestris esportazions di vin, intal 2012, e pesave pal 1,6% sul valôr talian espuartât. In corispondence des incressitis intal trieni 2014-2016, la incidence e je cressude
◆ al 2%, par dopo mantignîsi stabile fin al 2019. La cressite dal valôr espuartât dal Friûl-VJ, intal periodi di riferiment calcolât, e je plui alte di chê regjistrade a nivel talian, passant dai 4,7 miliarts di euros dal 2012 ai 6,3 miliarts dal 2020 (+34%).❚
A

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +