Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Cressite a cifre dople pal “Vignâl Friûl-VJ”

Adriano Del Fabro – diretôr dal bimestrâl “SoleVerde”
Vignâi furlans

Il 13% dal teren regjonâl al è destinat a vignâl.
I implants di Ribuele zale, pe prime volte,
a passin chei dal Friulano

Forsit a sorprese, il rapuart resint di Ersa sul compart vitivinicul dal Friûl-VJ al evidenzie il fat che la nestre regjon e je chê che, in Italie, e à invistît la cuote plui grande de proprie Superficie Agricule Utilizade in vignâi, o ben il 13%. Di fat, tra il 2012 e il 2020 e je stade regjistrade une incressite des superficiis a vignâl (+42,2%), un aument des produzions di ue (+56,8%), di vin (+43,6%) e dal valôr des esportazions (+51,5%).
◆ Il report, curât di Laura Zoratti e Daniele Rossi, al descrîf une regjon cun 26.296 etars di vignâi par une produzion di 3.116.268 cuintâi di ue e 1.853.154 etolitris di vin. Il valôr des esportazions, intal 2020, si ateste suntune cifre di 116,184 milions di euros. Lis varietâts plui coltivadis a risultin il Pinot grîs (7.932 etars) e il Glera (6.696 etars) che, bessolis, a cuvierzin il 50,7% dal totâl. I vins blancs a son la tipologjie plui produsude, stant che a rapresentin l’87% dal panorame varietâl complessîf. La Ribuele zale e je la varietât che, in chescj 7 agns, e je cressude di plui (+407%), rivant ai 1.713 etars invistîts e passant cussì, pe prime volte, ancje i implants di Friulano (1.572 etars, che al sconte une riduzion dal 1,4%). La varietât a baule rosse plui coltivade e je il Merlot (2.131 etars).
◆ La Doc plui domandade e je chê “Delle Venezie” (29,4%), cun daûr il Prosec (19,7%). La “Friuli” si contente (par cumò) di une cuote dal 6,8%. Sul front des Igt, il prin puest i va a “Tre Venezie”, cuntune fete dal 53,7%.
◆ Di marcâ che, intal 2020, il 93% des superficiis coltivadis a vît declaradis al à podût svantâ la  produzion di ue par une Denominazion: il 72% destinadis a vins Doc e il 21% a vins Igt.
◆ In complès: la superficie dai vignâi regjonâi, intal 2020, e rapresente il 4,0% des superficiis coltivadis a vît de Penisule; a pet de Italie, la produzion di ue e je dal 4,4% e il trafic in esportazion al vâl l’1,8-2,0% dal totâl.
UNE ESPORTAZION IN CRESSITE FUARTE (FALE CHE PAL 2020)
I trê Paîs che a impuartin di plui i vins dal Friûl-VJ a son i Stâts Unîts, la Gjermanie e la Gran Bretagne. I doi tierçs dal trafic in esportazion a son costituîts di vins di taule e di cualitât. A nivel talian, il Friûl-VJ al è tra lis primis 10 regjons pal valôr dal vin espuartât.
◆ Dai prins dâts furnîts dal Istat, intal 2020 il valôr dai vins espuartâts si è sbassât dal 8,3% a pet dal 2019. Dut câs, chest valôr al contribuìs al 12,5% dal valôr espuartât di dut il setôr agroalimentâr regjonâl. Il câl regjistrât intes esportazions di vin regjonâl al è plui alt di chel talian, che al evidenzie une variazion anuâl plui limitade (-2,2%).
◆ La incidence des nestris esportazions di vin, intal 2012, e pesave pal 1,6% sul valôr talian espuartât. In corispondence des incressitis intal trieni 2014-2016, la incidence e je cressude
◆ al 2%, par dopo mantignîsi stabile fin al 2019. La cressite dal valôr espuartât dal Friûl-VJ, intal periodi di riferiment calcolât, e je plui alte di chê regjistrade a nivel talian, passant dai 4,7 miliarts di euros dal 2012 ai 6,3 miliarts dal 2020 (+34%).❚
A

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +