DiraTra i rîts leâts ai fûcs de Pifanie, tra fogarons, fogheris, panevins, pignarûi, a ‘nd è un pardabon particolâr, ven a stâi chel da Femenate di Paulâr.
◆ Ogni an, di cuissà cuant, ai 5 di Zenâr, cuant che al ven scûr, si viodin piâ sui pecoi dal Cjanâl di Incjaroi, a Paulâr in particolâr, grandis piris di forme romboidâl, preparadis dilunc la zornade de int des tantis frazions. Une grande impalcadure fate di troncs e une crôs inscrite dentri dal romp, rivistude di ramaçs, fueis, cjanis di blave e cuissà ce altri che la nature e da par fâ un biel fûc. Cheste femenate e ven brusade cun finalitâts divinatoriis e dut al dipent di ce bande che a tirin “las lausìgnes”, come che si dîs a Paulâr: «Se il fum al va a soreli a mont, cjape il sac e va pal mont. Se il fum al va a soreli jevât, cjape il sac e va al marcjât».
◆ Le à contade ben, cheste tradizion, il professôr Giacomo Fabiani, za dirigjent des scuelis di Paulâr, poete, autôr di notis storichis e folcloristichis, autôr ancje di une tesi cetant interessante su la poesie popolâr religjose in Friûl, cun atenzion particolâr ae Cjargne. Tornant tal nestri, intal so saç cul titul “La vee de Pifanie a Cjasâs” dal 1962, al conte di cemût che a lavin lis robis de brusadure de femenate in chei agns.
◆ Al conte che la vee de Pifanie e jere sintude come une grande sagre. Fint de matine i coscrits di chel an si davin apontament par preparâ e tirâ sù la Femenate, che e impersone une vecje strie buine di ruvinâ cu lis sôs maliis la campagne, e par chest e ven brusade. Tor lis siet sot sere, ator de femenate si metin i fruts dal paîs, feminis, oms e zovins in spiete dai coscrits che a rivaran li di pôc cui sunadôrs di armoniche, di struments a flât, e cuntun fantat che al puarte il seglot de aghe pe aspersion da vecje, puartant zeis plens dai prins regâi cjapâts sù, robe di mangjâ, graciis ae gjenerositât de int.
◆ E di fat cheste pratiche de cercje e viôt i zovins lâ di cjase in cjase cjantant “Buine sere paroncine”, cjant epifanic che al fâs cussì: «Buine sere, paroncine, / nus daiso la farine? / La farine das lausìgnes? / Vêso maçât il temporâl? / Se no lu vês maçât, lu maçarês, / daitnus chel pôc che o podês! / Cuince e luianiis / plui che o podês!». Dulà che cun “temporâl” si intint il purcit!
◆ E a seconde des ufiertis, i cjantôrs a rispuindin, se a son stâts ben ricompensâts: «Buine sere e graciis! / Tornarìn un altri an / sperìn che nus dedis / come chest an». Se invezit a àn cjapât pôc, a sierin cussì: «Sperìn che nus dedis / plui di chest an». Se invezit no an cjapât sù nuie: «Tornarìn un altri an / cu la scove daûr la schene / par onzius il corean».
◆ Tornant ae Femenate, cuant che cheste e à finît di brusâ, si torne in paîs par continuâ la fieste e par finî la racuelte des ufiertis. Fabiani al conte che fin tai agns Cincuante a chel pont e tacave la preson dilunc la campagne, e dute la int e tignive une cjandele in man cjantant lis litaniis, intant che un anzian al butave la aghe benedete sui cjamps. Però, par volontât dal predi, cheste cerimonie e je stade abolide propit tal 1950.
◆ Tornâts in paîs, intun lûc preparât pe ocasion, tant che lis fameis a vevin preparât farine, sâl, cartufulis, salams, luianiis, vin, most di piruçs, e ogni altri ben su lis taulis, tor lis nûf sot sere e tacave la cene. Fate la polente, prime e vignive dade ai fruts, cun dongje un biel toc di formadi, e dopo a chei altris. E rivave miezegnot e alore e tacave la cene dai coscrits, e dopo lis danzis che a lavin indenant cun gjonde fin te matine de Pifanie.
◆ Di cualchi timp cheste tradizion, che prin e veve la sô esclusivitât inte frazion di Cjasâs, si è slargjade ancje in altris frazions. E cussì, ai cinc di Zenâr, a partî des sîs sot sere, intal Cjanâl di Incjaroi al è dut un slusignâ di Femenatis: a Ravinis, Misincinis, Coliat, Vile di fûr, Vile di mieç, Via piave, Cuelalt, Vie Rome, Gjeri, e clâr, a Cjasâs. ❚
La Femenate di Paulâr: une tradizion che e fâs “lausìgnes”
Alessio Screm