Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

IL GRANT LUNARI DAL FRIÛL. Jugn

............

IL SORELI, LA ATMOSFERE, LA NATURE
Il soreli al tocje la sô altece massime tal cîl setentrionâl cul solstizi di Istât (21 di Jugn) rivant ae sô massime declinazion positive (+23°27’) rispiet al ecuatôr celest. Di culì al torne a cjapâ la sô aparente parabule dissendente viers l’emisferi austrâl, li che si fermarà (solstizi di Invier) ai 21 di Dicembar. La nature si cjate al so massim svilup e sflandôr, lis pomis a stan madressint e il forment al scomence a jessi cjapât sù. Lis zornadis a son une vore cjaldis e lis plui lungjis dal an, intant che lis gnots a son clipis e curti, claris e incantesemantis. Al tache il lunc Istât.
VORIS DAL CICLI AGRARI
Une volte al lave indevant l’arlevament dai bigats. Grandis voris tai podês e tes vignis, li che si fâs la netade di Istât des vîts e dai pomârs dal sfueam in plui pe miôr maturazion des pomis; lis vîts a vegnin sborfadis cun periodicitât cun sulfât, di ram cuintri lis malatiis e parassits. Tai cjamps si sesele il forment, intant che la blave e va indevant a cressi (a S.Pieri il sorc al tapone il puieri). Tai orts lis feminis a semenin o a tornin a plantâ jerbutis, puars, carotis e a semenin salatis, lidric, latuiis variis, cudumars, puars, brocui, cauliflôrs, râfs e fasûi. Tai zardins lis plantis in vâs a vegnin sistemadis tal viert e esponudis al soreli, a vegnin taiadis lis cimis ai rampighins, svangjade la tiere sot dai rosârs, radâts i tapêts di jerbe. A vegnin cjapadis sù lis pomis dal mês e cun chestis a vegnin prontadis lis primis marmeladis. I prins cjalts a puedin vuastâ il vin te cjanive e alore il contadin al previôt cui trataments di pueste e cu lis precauzions colaudadis. ❚
Mario Martinis
***
RINGRAZIAMENT AL AUTÔR
Gjavât fûr di “Il grant lunari dal Friûl. Sants, fiestis e tradizions dal cicli dal an” (Pasian di Prât, 2012): o ringraziìn l’autôr pe disponibilitât e pe colaborazion ❚ ✒ Redazion

A torzeon pal Friûl / “Der Voschank”, il spetacul des mascaris sauranis

Sara Traunero
La tradizion dal “Kheirar” e dal “Rölar” e cjape dentri dut il paîs Mascaris bielis e mascaris brutis, cun musis intaiadis intal len e cu lis liniis plui diferentis, a son lis protagonistis assoludis di une ricorence tant curiose che antighe: al è il Carnevâl di Sauris, intal dialet sauran locâl cognossût ancje tant che “Der Voschank”.L’aspiet […] lei di plui +

A torzeon pal Friûl / La maravee di scuvierzi il Carnevâl rosean

Diego Navarria
Cuatri amîs inmagâts de origjinalitât di lenghe, musiche e bai dal Cjanâl incjantonât jenfri lis Musis e la mont Cjanine In ce aventure che mi soi butât! Dut par lâ daûr di mê madone! Cumò, aes trê dopomisdì, achì in machine o sin in cuatri: jo, Mario Dean, 46 agns, professôr di talian tal Marinelli, […] lei di plui +

Libris simpri bogns / Emilio Nardini, “Par vivi”, Udin, 1921

Laurin Zuan Nardin
“Apene finidis di lei lis poesiis dal cont Ermes, il dotôr Cesare, fra i batimans dal public, al si ritire daùr l’uniche quinte preparade a zampe dal… palc scenic. Ma, pal bessologo, che il devi recità il brâf atôr di san Denel, Giovanin Tombe, ‘e ocòr une scene, e il dotôr Cesare la proviot cussì:…” […] lei di plui +

Interviste / Numb il cjan scjaladôr (e il so paron Thomas)

Dree Venier
Di un probleme ae çate al record in mont: interviste cun Thomas Colussa, che cul so Numb al sta pontant al record di altece lant sul Mont Blanc O vevi za intervistât Thomas Colussa, 40 agns, un pâr di agns indaûr. In chê volte al jere un “furlan a Milan” e al faseve il personal […] lei di plui +