IL SORELI, LA ATMOSFERE, LA NATURE
Il soreli al tocje la sô altece massime tal cîl setentrionâl cul solstizi di Istât (21 di Jugn) rivant ae sô massime declinazion positive (+23°27’) rispiet al ecuatôr celest. Di culì al torne a cjapâ la sô aparente parabule dissendente viers l’emisferi austrâl, li che si fermarà (solstizi di Invier) ai 21 di Dicembar. La nature si cjate al so massim svilup e sflandôr, lis pomis a stan madressint e il forment al scomence a jessi cjapât sù. Lis zornadis a son une vore cjaldis e lis plui lungjis dal an, intant che lis gnots a son clipis e curti, claris e incantesemantis. Al tache il lunc Istât.
VORIS DAL CICLI AGRARI
Une volte al lave indevant l’arlevament dai bigats. Grandis voris tai podês e tes vignis, li che si fâs la netade di Istât des vîts e dai pomârs dal sfueam in plui pe miôr maturazion des pomis; lis vîts a vegnin sborfadis cun periodicitât cun sulfât, di ram cuintri lis malatiis e parassits. Tai cjamps si sesele il forment, intant che la blave e va indevant a cressi (a S.Pieri il sorc al tapone il puieri). Tai orts lis feminis a semenin o a tornin a plantâ jerbutis, puars, carotis e a semenin salatis, lidric, latuiis variis, cudumars, puars, brocui, cauliflôrs, râfs e fasûi. Tai zardins lis plantis in vâs a vegnin sistemadis tal viert e esponudis al soreli, a vegnin taiadis lis cimis ai rampighins, svangjade la tiere sot dai rosârs, radâts i tapêts di jerbe. A vegnin cjapadis sù lis pomis dal mês e cun chestis a vegnin prontadis lis primis marmeladis. I prins cjalts a puedin vuastâ il vin te cjanive e alore il contadin al previôt cui trataments di pueste e cu lis precauzions colaudadis. ❚
Mario Martinis
***
RINGRAZIAMENT AL AUTÔR
Gjavât fûr di “Il grant lunari dal Friûl. Sants, fiestis e tradizions dal cicli dal an” (Pasian di Prât, 2012): o ringraziìn l’autôr pe disponibilitât e pe colaborazion ❚ ✒ Redazion
Musiche / Carniarmonie: trentedôs stagjons di armoniis te mont furlane
Alessio Screm
Il festival che al met in rêt midiant de musiche Cjargne, Valcjanâl e Cjanâl dal Fier A son trentedoi agns che la Cjargne e je protagoniste di armoniis musicâls estivis, graciis al festival de mont Carniarmonie, la prime vere rassegne musicâl che e à pandût une maniere di fâ culture che cumò e je cetant […] lei di plui +
La tiere e la grepie / Lis âfs (ancje chês cjargnelis) a svolin ancjemò sui cjamps dal Friûl
Adriano Del Fabro
Al cres il numar dai apicultôrs e dai bôçs, cundut des tantis dificoltâts che il setôr al à vût, che al à e che al è daûr a frontâ A son stâts agns dificii, tal passât, pes âfs (Apis mellifera) e pai apicultôrs. Prime preocupâts e in difese pai atacs dal acar Varroa; dopo i […] lei di plui +
La rassegne / Avostanis 2023, un viaç a scuvierzi ce che al reste de sacralitât
A son 32 agns che i Colonos a rindin l’Istât furlan un laboratori di sperimentazion creative e di riflession cence confins. Intal curtîl dal vecjo complès colonic di Vilecjaze, “Avostanis” e je deventade une rassegne che no si pues mancjâ par capî ce che si messede inte culture contemporanie no dome di chenti: culì a […] lei di plui +
Int di Cjargne / Magjie a Cjarsovalas
Marta Vezzi
Un dai lûcs dai Pagans in Cjargne Cjarsovalas, il paisut dai Pagans, al è sore Val e Rualp, frazions dal Comun di Darte, a 1.350 metris sul nivel dal mâr. “Al è un dai lûcs indulà che o puarti di plui la int – e conte Fides Banelli, mestre in pension che a fâs ancje […] lei di plui +
L’Editoriâl / Cuant vignaraie la “adunade” dai furlans?
Walter Tomada
Tropis vitis aial il Friûl? Al sarès biel se a’ndi ves siet, come i gjats: o cetantis di plui, come i protagoniscj di tancj videozûcs che ur plasin ai nestris fantats. Magari cussì no, dut câs, un popul nol è mai bon di vivi dôs voltis: se i tocje disparî, al sarà par simpri. Se […] lei di plui +
Festival di Poesie Alpine / Autôrs di Ladinie, Grisons e Friûl a confront
Gabriele Zanello
Tal incuintri di Bressanon ancje lis vôs di Gigi Maieron, Nelvia Di Monte, Gianluca Franco, Francesco Indrigo, Luigina Lorenzini e Antonella Sbuelz Tra lis comunitâts furlane, ladine e rumance a esistin relazions identitariis e culturâls une vore antighis, che massime tai agns Setante e Otante a àn vût un moment di gnove sfloridure ancje sul […] lei di plui +