Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Energjie, il guvier al cîr di meti un limit ae incressite dai presits

Luciano Lister

Ancje il guvier sloven al va indenant cun misuris cuintri la incressite dai presits de energjie, cheste volte cul gas, daspò dai intervents par contignî i presits dai combustibii e de energjie eletriche.
◆ Tant che pe energjie eletriche, ancje cheste volte il guvier di centriçampe di Robert Golob al limitarès i presits.
◆ Tes setemanis stadis, il guvier de Slovenie al veve bielzà rinovât il sisteme che al calamire i presits dai carburants tai distributôrs di benzine logâts fûr des autostradis. Par cualchi timp al à ancje sospindût cualchi tribût. Dal prin di Setembar, pe energjie eletriche al sarà un presit massim. Il guvier al à ancje ecuiparât il tratament des utencis di cjase e des utencis des piçulis impresis cun chês dai aministradôrs di struturis di plui unitâts abitativis. Altris intervents a son stâts chel di sbassâ il nivel de IVZ pe eletricitât dal 22 al 9,5 par cent, di sprolungjâ il tai dal 50 par cent ae tasse di utence e chel di sbassâ de metât il contribût pes fonts energjetichis rinovabilis.
◆ Cumò il guvier sloven al varès chê di fâ cussì ancje pal gas. Pe eletricitât al à esprimût la sperance che il sisteme energjetic, che pe plui part al è dal Stât stes, si adati cuntune division dai coscj dai intervents tra i produtôrs e i vendidôrs di energjie eletriche. Tal setôr dal gas invezit la Slovenie e dipent al 100 par cent des importazions, duncje al è probabil che il Stât al contribuirà ai furnidôrs di gas la diference tra il presit calamirât e chel di marcjât. Cu lis gnovis misuris al difindarès lis utencis di cjase, chês des piçulis aziendis e di altris utencis protetis, par esempli des cjasis di polse.
◆ Cul atac de Russie ae Ucraine e lis menacis russis di sierâ la furnidure dal gas, si spietisi un studi par un plan che al fasi front ae sô mancjance, come che si à za fat par frontâ une minôr furnidure di energjie eletriche. Cussì il guvier sloven al larà ancje daûr des propuestis de Comission europeane a pro di une fin dal furniment di gas di bande de Russie.
◆ Pal periodi dai auments, il guvier al confermarà ancje il sostegn ai abitants a risi sociâl e di puaretât, par esempli midiant bonus straordenaris che a varessin di jessi paiâts in Autun. Pe prime tranche di paiaments a saran metûts dongje 90 milions di euros.
◆ Intant che o stin scrivint chest articul, come in Friûl e in Europe ancje in Slovenie un altri probleme al è chel dal scjafoiaç e dal sec, cun disastris soredut a soreli bonât de Republiche, tal Cjars. ❚

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +