Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Propuestis indecentis

Arnalt Baracêt

I solits nazionaliscj talians di cjase nestre, daspò vê dât une man a chei di dute Italie che par desenis di agns a àn impedît di jentrâ in vore ae Costituzion taliane e di aprovâ in Parlament la leç di tutele di dutis lis minorancis linguistichis, si son metûts cumò di traviers al pont fondamentâl de leç regjonâl che à di jessi ancjemò fate buine dal nestri Consei: l’insegnament dal furlan tes scuelis. Chescj personaçs, simpri contrariis al ricognossiment de identitât furlane dal nestri popul e ae sô valorizazion, si son scuvierts, tal câs, “un grum democratics”: “tes scuelis dal Friûl” a disin “prime di puartâ il furlan ai arlêfs, a àn di jessi clamâts a decidi, an par an, i lôr gjenitôrs”. Dut chest nol à nuie di democratic se no chel di otignî il risultât che la scuele e la Universitât dal Friûl no saressin in stât di organizâsi a timp pe dibisugne: no savaressin cun sigurece cetancj arlêfs che a frecuentaressin lis lezions e di cetancj mestris e professôrs preparâts che e sarès dibisugne. Dut al larès in staiare, lassât ae spontanitât e al disordin. La scuele e la Universitât cussì no si impegnaressin, ma nancje i arlêfs e i lôr gjenitôrs che a varessin dutis lis resons par stufâsi. Chescj personaçs achì a san benon che la tutele dal furlan no je par nuie imponude. Di fat, tai agns passâts i Comuns e lis Provinciis di Gurize, Pordenon e Udin lu bielzà àn fissât, dacuardi cu la int furlane. Cul proveditôr ai studis di chê volte, prof. Forte, il 70-80 % dai gjenitôrs des trê provinciis furlanis a àn declarât par scrit che a jerin dacuardi par insegnâ il furlan a scuele. E alore? Alore, al massim si pues zontâ dome il dirit dal singul arlêf di jessi esonerât dal frecuentâ l’insegnament de lenghe furlane. Ai sorestants de Regjon che prime a domandin di meti adun propuestis par fâ la leç di tutele a doi grups di savis de Universitât e de furlanetât e daspò a butin te scovacere il lôr contribût plui significatîf e impuartant, nô ur disin cun fuarce e cun clarece: tornait indaûr! Tornait a lis propuestis dai savis. Cirît di capî che i furlans a son simpri plui convints di no acetâ il sotanât e di vê une dignitât di popul che al à dirit di esisti, cul sô Friûl unît e fuart, e di lâ indenant in Italie, in Europe e tal mont cu la sô lenghe, la sô culture milenarie, cu la sô muse. Curtis e che si tocjin! Ai partîts di chenti ur disìn cun peraulis scletis: se no volês capî il nestri resonament, i furlans us al fasaran capî cul vôt de prossime vierte. Che al sarà dome in pro di chei partîts e di chei candidâts che bielzà prime des elezions si saran impegnâts cui fats pai dirits de nestre int.

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +