Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

_______________

Walter Tomada

Cuant che i mûrs a tornin a cressi l’emergjence nus puarte a sierâsi, sedi come personis che come stâts

A  son passâts dome 17 agns di cuant che a Gurize al colave il confin cu la Slovenie, inte sere de vilie dal Prin di Mai dal 2004. La sperance di ducj e jere che a colassin pardabon ducj chei mûrs (un al passave ancje chenti) che la tendine di fier e veve metût jù crevant in doi la Europe. Vonde barieris, vonde filiadis, vonde “propusnica”: anzit, si spietavisi che il slargjament a jevât de Union Europeane al vares puartât oportunitâts di disvilup par ducj, di ca e di là di une frontiere che no esisteve plui.
◆ A pôcs agns di chel che al someave un travuart storic, ve che al baste spostâsi di cualchi centenâr di chilometris e i mûrs a son pronts a tornâ in pîts, cu la richieste di 12 Stâts membris de Union Europeane (Austrie, Cipri, Danimarcje, Grecie, Lituanie, Polonie, Bulgarie, Republiche Ceche, Estonie, Ongjarie, Letonie e Slovachie) che a àn domandât ae Comission Europeane di finanziâ une bariere par no fâ jentrâ i migrants clandestins in Europe. Daurman lis autoritâts di Bruxelles a àn fat savê che la costruzion di une struture dal gjenar e va cuintri dai principis fondatîfs, e che se a vuelin a puedin fâle, ma di bessôi e cui lôr bêçs.
◆ Chel che al fâs pensâ al è che fintremai a 30 agns indaûr al jere propit di cualchidun di chescj paîs che e vignive la plui part dai esui che a domandavin asîl politic inte part ocidentâl de Europe. Cumò che il stes destin ur tocje a altris, a son pronts a dismenteâsi e a fâ sù barieris compagnis di chês che une volte a cirivin di scjavaçâ.
◆ La memorie e je curte. Chê dai popui, ma ancje chê dai singui. Un an indaûr e tacave la seconde bugade dal Covid che inte nestre regjon e à fat plui muarts dal Vaiont e di trê taramots. Dopo vê patît muarts, cuarantenis e restrizions, cumò e je rivade une altre bugade: chê dal relativisim, che e viôt il benstâ dal singul, sierât inte sô “bufule” personâl, plui impuartant dal destin de comunitât. Al jere clâr che dopo vê sopuartât dut ce che nus è tocjât in chescj doi agns disgraciâts, il prin cuietâsi de emergjence al varès tirât fûr lis pulsions platadis fin cumò: ma la fuarce de demarcazion che “no vax” e “no green pass” a stan segnant ancje te societât furlane e mostre che un mûr al sta cressint ancje tai nestris paîs, tal mieç de int, salacor ancje intes stessis fameis.
◆ Invezit di saltâ fûr des maseriis de pandemie cu la coesion, si stin bandonant ae division. Un mâl endemic dai furlans, che nol à mai coventât a judânus, ma simpri a pleânus. Al vignarà il moment che si inacuarzarìn che la nestre int no pues permetisi plui di lâ indevant cence dâsi dongje, cence condividi un dissen e un obietîf comun. Triest lu à cjatât, e al è il so jessi puart di interès european. E noaltris? Ce sino? Ce volìno jessi? Un “retropuart”, cemût che a domandin i industriâi, ancje chei di Pordenon? Ma lu capìs ancje un frut che “retro” al vûl dî restâ indaûr! La fuarce dal Friûl e je stade invezit simpri chê di cjalâ indevant, e no a cessecûl. Par viodi la direzion, in ogni câs, coventarès no vê nissun mûr devant dai voi. ❚

 

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +