Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

VIERTIDURE. Simpri plui voie di lenghe furlane

............

A son 39 mil 236 tra fruts de scuelute, des elementârs e des mediis che a àn domandât di vê insegnât il furlan a scuele a partî di Setembar cu ven. Un sucès tal prin an che l’insegnament de lenghe al jentre a dimplen tal curriculum scolastic, cun almancul une ore par setemane par cui che le à sielte.
Un sucès par vie che a son passe 9 mil i students in plui che a àn fate domande rispiet a l’an scolastic passât, ven a stâi une incressite dal 29%. Cun di plui, la percentuâl e je lade parsore dal 50% in ducj i Comuns che a fasin part dal teritori considerât furlan e i numars a son stâts une vore bogns ancje in provincie di Gurize e di Pordenon. Al somearès scuasit che ur tocji ai plui piçui (in gracie des lôr fameis, ancje chês dut câs zovinis) ricuardâ a ducj che il Friûl no si è suiât dentri dai confins de provincie di Udin.
Cussì, a Gurize e Pordenon la medie des domandis e je stade dal 55% e tal teritori provinciâl di Udin si è rivâts al 74%.
“Une risulte che e met coragjo – al dîs l’assessôr regjonâl ae Istruzion, Roberto Molinaro –, propit cuant che il Guvier di Rome al à declassât la lenghe furlane a dialet locâl, tant che o vin di fâ ricors ae Cort Costituzionâl par difindisi di un at che al è cuintri ogni ordenament”. La rispueste che je stade dade in forme volontarie, al continue, e mostre che “achì no si trate di une sielte di pôcs, ma de maiorance des fameis. Une domande che la scuele e je clamade a dâi rispueste. Il Guvier regjonâl – al zonte – al fasarà la sô part frontant lis dificoltâts di caratar operatîf e economic, te plene cussience che lis lenghis mancul pandudis a continuin a jessi une des fondis de specialitât regjonâl”.
Intant par chest an e pal an che al ven la Regjon e à metût un milion di euros par l’insegnament tes scuelis. Cun chescj bêçs cul gnûf an scolastic si podarà scomençâ a insegnâ tal asîl e tes scuelis elementârs a 31.600 fruts. I insegnants a saran chei che a comparissin te liste fate da Regjon davierte e a chei che a àn lis carateristichis domandadis, in cont di cognossince sientifiche de lenghe e dal insegnament. ■
Antonella Lanfrit

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +