Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

LA FABRICHE DAI… LIBRIS. Robononis

............

La ultime opare leterarie di Ferruccio Tassin, studiôs di Visc che di agns al vuide la bataie pe difese dal lager fassist che cualchidun al volarès scancelâ ma ancje dispès leât a la memorie di bons. Luigi Faidutti in tantis conferencis par ricuardâ il predi e deputât tal Parlament di Viene, e ven presentade tant che une racuelte umoristiche di fats, episodis e personis dal Friûl imperiâl.
Noaltris o preferìn invezit catalogâle tant che libri di Storie, parcè che “Robononis – Ridi e riduzzâ ta Bassa furlana” di Ferruccio Tassin, editât di Braitan di Breçan, cul patrocini de Provincie di Udin, ancje se al è un librut di no tantis pagjinis, al conte la storie vere, chê de int, chê storie no intosseade des “pantianis” de retoriche nazionalistiche che e à fat tancj dams, massime ta chês tieris, metint un cuintri di chel altri oms e feminis che a vevin convivût in pâs par secui, prime di jessi “redents”.
Il Friûl imperiâl par sô furtune però al à spietât cuasit 50 agns di plui di chei altris teritoris concuistâts dal Ream di Italie, e probabilmentri tal 1918 cualchidun al varès spietât vulintîr ancjemò prime di lassâ l’Imperi e jessi “cjapâts cu la sclopa”. Mieç secul in plui di Imperi che al à segnât il caratar de int che si ricjate tai episodis ripuartâts dal autôr. Lampadis scletis e gjenuinis che a fasin ridi, ma ancje pensâ parcè che il libri al è lizêr e fat cun inteligjence, fasint fevelâ la int. E propit par chest Ferruccio Tassin “cence polemiche”, al precise, al à doprade la variante locâl de lenghe furlane, o miôr, de “lenga furlana”, fasint gjoldi al letôr i sunôrs dolçs dal furlan “da Bassa”.
Il libri, che al merte cirût, let e tornât a lei, al presente ancje une siore racuelte fotografiche dai protagoniscj di chês pagjinis, int che e saveve dâi cuintri cun ironie a lis dificoltâts de miserie e des vueris, tignint simpri presint che al jere di “ridi par no vaî”. ■
Christian Romanini

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +