Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

SPECIÂL BIBIE – La preparazion dal event

............

No si pues no inacuarzisi di trop che l’event de leture de Bibie par furlan al vedi segnât il lavôr e la ativitât de operadore linguistiche Elena Zanussi. E ancje il so personâl coinvolziment emotîf. Jentrâts tal so ufici, li de Agjenzie Regjonâl pe Lenghe Furlane, a man drete, si cjate il manifest cun dute la sudivision dai libris, par zornadis; picjât su pe puarte al è il manifest dal event; daûr la scrivanie, si smicje il “badge” de organizazion dal event. Sul taulin, il libron cu lis firmis di ducj i letôrs. E po cence vergogne lu amet, che ae fin, daspò la leture des sûrs Anna e Lara Gaiotto, daspò l’ultin Amen de Apocalìs e daspò i batimans liberatoris, jê sì: e à vaît. Se la ARLeF e je stade il motôr organizatîf, Zanussi e je stade la benzine, cence nuie gjavâ a chei altris. Tai uficis al cuart plan dal palaç che al da su place XX di Setembar, sede de ARLeF, lis adesions a àn scomençât a plombâ za di cuant che sul Gazetin e je stade pandude la cjosse, cualchi dì prime de conference stampe uficiâl che le à presentade, ai prins di Fevrâr. La Regjon e à furnide une casele e-mail e liniis telefonichis dedicadis par tirâ sù i nons dai letôrs: il call center – gjestît de organizazion e di volontaris – al è jentrât subit in funzion tal Palaç di vie Sabbadini: ae fin, si contaran 12mil clamadis in jentrade e in jessude. Timp un mês e cualchi dì, che lis listis a jerin za plenis. “Intun prin moment – e ricuarde Elena Zanussi – o cjapavin sù lis adesions parcè che o vevin pôre di no vê avonde int. Lu fasevin cence vê ancjemò une division dai tocs de Bibie. Cuant che, ai prins di Març, tal cors di une riunion operative si sin ineucuarts che o vevin vût un boom di 1500 candidâts, o vin scugnût mandâ fûr un comunicât par blocâ altris adesions”. Intant, intal zîr di une setemane, un operadôr dal sportel furlan de provincie di Udin al veve preparât i 1127 tocuts, su la poie de esperience di Rome (su lôr sît, par talian, a jerin citadis dutis lis parts, coventave cjatâ il corispondent su la bibie online de Glesie furlane). Dai prins di Març e je començade la assegnazion des parts vie e-mail (1080 chês ricevudis; 1032 chês inviadis) o “brevi manu”, cu la int che e lave di pueste in vie Sabbadini o li de ARLeF a ritirâ il test. Ma il puarton de Agjenzie al restarà in pratiche spalancât ancje ogni martars e joibe dai 8 ai 31 di chel mês. Dôs espertis, e fra chês la stesse Zanussi, a son stadis a disposizion dai letôrs pes provis di leture. Un va e ven continui, cun buine pâs di chel fastidiôs brunzin che al vise dut il plan cuant che si jentre culì. “Mancjave pôc che o vevin di meti il distributôr dai numaruts!”, e comente vuê la Zanussi. La int e rivave, te maiorance dai câs za preparade, e e domandave conseis su acents o significâts di nons, par lôr gnûfs o pôc doprâts. “Dut câs – e continue – o pensi che e sedi stade ancje une grande ocasion pe ARLeF, che almancul e à fat savê dulà che e je e ce che e fâs. Mi visi che la nestre impiegade, in chei dîs, e veve un cefâ mostri a jemplâ i taulins cul materiâl prodot de Agjenzie e distribuît sore nuie. O vin vude int che pe prime volte si è svicinade aes nestris publicazions e che e je tornade a cjase cu lis sportis plenis”. Tante gracie e à sburtât ancjetante creativitât leterarie par furlan: “In cualchi câs, a son tornâts a saludânus puartantnus poesiis o contis, scritis di lôr”.
Oscar Puntel

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +