Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

SPECIÂL BIBIE – CRONOLOGJIE: i tescj sacris voltâts par furlan

............

IV secul – Fortunazian, vescul di Aquilee dal 342 al 369 d.C, al dopre inte liturgjie un “rusticum” (miscliç tra
il latin e la fevele locâl) par fâsi capî ben de int.
1593 – Frankfurt (Gjermanie). Al ven voltât pe prime volte in lenghe furlane il Pari Nestri.
1700 – Bons. Josef Moroni al volte i Salms. Stampâts plui voltis in agns e lûcs diferents dal Friûl, tra i secui XVIII e XIX.
1860 – al ven stampât a Londre (Inghiltere)”Lu sant Vanzèli di Jesù Crist seond Matìe”.

Agns ’70
– Meni Ucel (Otmar Muzzolini) al volte “I Fats dai apuestui, Tubie cun Baruch e lis Vaiudis, Rut e Ester”. Pre Pieri Londero (Pieri Piçul) al volte “Gjudite e i Fats dai Macabeos”. Pre Aldo Moretti, “Cjant dai cjanz”.
1970-1978 – Pre Checo Placerean al volte dal grêc e al publiche “Il Vanseli di NS Gjesù Crist e Lis letaris di San Pauli, I Salmos, Isaie e Gjeremie”.Tal stes timp al ven publicât ancje il Messâl furlan pai agns A- B- C.
1976 – Pre Toni Beline al tache a colaborâ cun pre Checo voltant “Il libri di Jop”. Di li indenant, i lavôrs de traduzion de Bibie a saran dividûts tra pre Checo e pre Toni.
1984 – ai 22 di Jugn, in Provincie e ven fate la presentazion uficiâl de prossime publicazion de Bibie voltade par Furlan.
1984 – sul finî dal an, al jes il prin volum.
1993 – Setembar, al jes l’ultin volum de Bibie.
1997 – il lavôr de Bibie al ven riviodût par podê publicâlu intun unic volum. Al rive il decret de aprovazion uficiâl de CEI.
1999 – publicazion dai 2 volums dal “Lezionari festîf e pes domeniis” che a àn fat deventâ uficiâl la lenghe furlane ancje te liturgjie.
2011 – in spiete che la CEI e dedi la aprovazion al Messâl Roman par furlan che al spiete di agns.

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +