Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

AI 32 DI MAI. Un gjornâl pes feminis furlanis

............

Di gjornâi pes feminis a son plenis lis ediculis: gjornâi par scuvierzi ce che a fasin i VIP, gjornâi di ricetis, gjornâi par vistîsi ae mode, gjornâi par stâ in forme e gjornâi par gucjâ. E cuant che e ven dongje la fieste des feminis, a fevelin di lôr ancje i gjornâi che no son scrits di pueste: ce regâl isal chel just par une femine? Ce si puedial fâ intune serade cun lis amiis?
Ma sino sigûrs che i conseis che a dan a ledin ben propit par dutis lis feminis? Secont me, un gjornâl scrit pes feminis furlanis al fevelarès intun altri mût.
Viodìn: i esercizis par stâ in forme. I gjornâi in gjenar ti fevelin di oris e oris in palestre, ma no san che une femine furlane no à cussì tant timp di pierdi. Miôr cirî cualchi moviment di fâ intant che si lavore: tirâ sù e tirâ jù i pîts sot de scrivanie in ufici, par esempli, o ben picjâ il disgoteplats masse  adalt, cussì si scuen saltâ dutis lis voltis che si metin i plats a suiâ.
La diete? Masse facil: risot cui urtiçons dutis lis setemanis. Cussì, in plui che mangjâ jerbis che a fasin simpri ben, la femine e fâs il sfuarç di lâ a cjapâju sù pai cjamps, i urtiçons, e intant che e sparagne sul cont dal frutarûl e pare jù ancje un pocjis di caloriis.
Mi fasin sen di ridi ancje i conseis su “cemût fâ deventâ mat il to om”. Se l’om al è furlan come la femine, par savê cemût fâlu content no covente jessi un gjeni: tu i compris un computer, o un zûc eletronic, o un imprest par lavorâ tal ort e l’om al devente il plui content dal mont.
Ma la robe che plui di dutis mi lasse stranide cuant che o passi i gjornâi pes feminis, a son lis istruzions par rilassâsi: bagns cui sâi e cu lis cjandelis, massaçs, tisanis, esercizis di respirazion e cuissà cualis altris invenzions. Robis di mats. A esistaran ancje feminis furlanis che a àn voie di butâ vie oris in palestre, a esistaran ancje chês che a fasin di mancul dal frico e dal muset (no jo, o podês stâ sigûrs!) par deventâ plui magris, a esistaran ancje chês che no san ce fa par fâ content il morôs, ma no stin a contâ balis: une femine furlane che a rivi, in cualsisei mût, a stâ rilassade cence fâ nuie ancje nome par cinc minûts, jo o ai ancjemò di cognossile.
BETE DI SPERE

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +