Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Palis a vint impen di cjadreins sui skilift

Barbara Cinausero

Su lis monts l’aiar al sofle dispès cun cetante fuarce, e chest lu capissin ben chei che a fasin sport di Invier, intant che ur vegnin i sgrisui di frêt cuant che a son sentâts su lis telesentis. La start-up “Bergwind” e à vût inalore la idee di sfrutâ cheste realtât di vint in mont, poiantsi su lis tressaduris che bielzà a esistin.
◆ “Un doman lis areis di doprâ pe produzion di energjiis rinovabilis a saran simpri di mancul. Par chest o ai cjalât in alt” al dîs Ibrahim Sagerer-Foric, che al à fondât cheste start-up, e al va indevant contindint che la Austrie e je par doi tierçs montagnose e che a son cetantis telesentis, e che chestis no vegnin dopradis pe plui part dal an. Parie, in mont si à un potenziâl une vore alt di vint. La start-up e sta inalore svilupant centralinis di energjie che a van ben pes cundizions che a pandin lis telesentis. A saran montadis su la cuarde che e tire i skilift intant dai periodis che no son in vore. Plui adalt, là che a son pôcs arbui, a van miôr lis palis a vint, biel che plui in jù, là che lis pistis di schi a corin su largjuris di mancul pendence e il vint al è mancul fuart, a laressin miôr i panei fotovoltaics. Fasint cussì, des areis altis fin injù si varessin dutun implants di produzion diferents ma ben adats al teritori. La curint produsude e vignarès mandade di un modul a chel altri dulinvie lis cuardis di tîr. Pal traspuart de corint si dopraressin in sumis lis conduturis bielzà instaladis pai skilift. Daûr di ce che al dîs Sagerer-Foric, un tornecont in plui al sarès: stant che dapardut a son sensôrs che à misurin il vint, dute la progjetazion e deventarès plui semplice. Pe produzion di corint si dopraressin turbinis cun rotôrs di fibre di carboni, che a ziraressin daûr dal vint. Lis turbinis a podaran jessi di dôs misuris: di trê kW di potence cun diametri di 2,6 metris e di cinc kW cun diametri di 4 metris. I niçulaments causionâts dal aiar a saressin morestâts in graciis dal efiet di gjiroscopi. I rotôrs des turbinis a zirin avonde ae svelte e chest al fâs in mût che i volatii a sintin la presince. I prototips des turbinis a son za stâts metûts adun e inte Vierte a varessin di scomençâ lis provis. Un vantaç di plui di chescj sistemis pendolants di produzion di energjie al è che no doprin altris spazis e duncje i comprensoris schiistics a produsaressin la plui part de energjie che ur covente. Un skilift cun 20-30 turbinis al produsarès 2-3000 kWh/an e la corint e larès par dret intai machinaris. Il di plui al larès in rêt, o ben al vignarès cumulât midiant pompis intai sfueis che a coventin pai canons di nêf.
◆ L’interès par chest progjet al è une vore alt e ancje une part dai imprenditôrs e pense za di disfrutâ lis palis intal dulintor dai skilifts par meti i lôr reclams.
◆ Il fondadôr de start-up al contint cun sodisfazion di vê tocjât un pont nevralgjic. ❚

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +