Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Plui miluçs, ue, soie e forment intal Friûl agricul dal 2021

Adriano Del Fabro – diretôr dal bimestrâl “SoleVerde”

Ducj i dâts dal rapuart dal Ersa

CCemût isal lât l’an agricul in Friûl-Vignesie Julie intal 2021? Nus al dîs l’Ersa intal so rapuart plui resint.
◆ La Sau (Superficie Agricule Doprade) in Friûl-Vignesie Julie e je di 222.387 etars (+0,6% a pet dal 2020). Dai dâts al ven fûr che lis superficiis a aratîfs a son risultadis di 116.761 etars e a son caladis dal 1,6%, intant che a son cressudis sedi chês a prâts, passons e mangjaduris (66.176 etars, +3,1%), sedi chês cun culturis legnosis di pome (30.957 etars, +1,8%). Chestis trê categoriis a son lis principâls intal compart agricul regjonâl e, intal 2021 a àn rapresentât il 97% de Sau. Plui di metât de SAU, di fat, e je stade destinade a aratîfs, il 30% a prâts, passons e mangjaduris e il 14% aes culturis legnosis di pome. La incidence des superficiis agriculis ritiradis de produzion, dai vivârs, dai orts e dai broilis familiârs e des culturis legnosis no di pome e je risultade, al contrari, residuâl (3%). Par ce che al tocje i vivârs, si segnale che il 93% des superficiis dedicadis a chel ûs e je stade destinade al vivarisim viticul.
◆ Tra i aratîfs plui impuartants a son caladis lis superficiis destinadis ae blave (46.347 etars, -5,8%), al vuardi (9.452 etars, -5,6%), al soròs (1.200 etars, -39,8%), al gjirasol (2.352 etars, -49,9%) e ae colze (2.057 etars, -36,9%), intant che a son cressudis chês a forment tenar (11.368 etars, +4,9%) e soie (61.137 etars, +8,4%). Par ce che al tocje lis culturis legnosis di pome, invezit, a son cressudis lis superficiis dedicadis ai vignâi (28.688 etars, +1,3%), che a àn rapresentât il 93% des superficiis di cheste categorie, e ai miluçârs (1.318 etars, +7,8%). A son caladis, invezit, lis coltivazions di kiwis (491 etars, -5,6%). Di segnalâ la difusion dal noglâr (384 etars, +34,3%), dal ulîf (278 etars, +9,0%) e dal cocolâr (121 etars, +92,1%).
◆ Tra lis ortaiis, i plui coltivâts a son i sparcs (236 etars), e po dopo lis patatis (217 etars).

La zootecnie
Il compart zootecnic al è articolât intal arlevament di diviersis speciis, tra chês lis principâls a restin i bovins e i suins. Tra i prodots alimentârs di plui presi che a derivin di cheste filiere, la produzion dal formadi Montâs Dop e je stade plui basse dal 7,0% a pet dal 2020, an che al jere stât caraterizât di un numar di piecis record. Il numar di cuessis trasformadis intal persut di San Denêl Dop, invezit, al è stât superiôr dal +3,1% a pet dal 2020. Il compart dal lat e dai siei derivâts al à viodude une incressite dai presits dal lat te stale e dai formadis inte part finâl dal an, dopo dal aument dai presits des culturis ae fonde de alimentazion zootecniche. Par ce che al tocje il persut di San Denêl Dop, la incressite dal presit e jere scomençade za tal periodi estîf. Il compart itic al à evidenziât une riprese des esportazions (+18,2%) passant i valôrs di prime de pandemie. Al contrari, lis importazions di prodots itics regjonâi frescs e trasformâts a son caladis dal 26,7%, miorant il salt comerciâl. La produzion di trutis e je tornade sui valôrs dal 2019 e si è metude in linie cui cambiaments inte domande de bande dai consumadôrs. Par ce che al tocje, invezit, lis produzions di aghis marinis, e je stade rilevade une lizere flession inte produzion di pescjât (-0,6%) e dal lôr valôr (-3,7%), cundut dal aument dal presit medi des speciis itichis principâls pescjadis. Al è cressût ancje il presit medi dai moluscs bivalvis arlevâts, cun incressitis plui altis dal 36% che a àn favorît il compart dai pedoi di mâr, cuntune produzion in riprese a pet dal 2020 (+5,2%), intant che e va indevant la contrazion inte pescje dai caparots (-37,8%). ❚

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +