Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

ORT FURLAN

............

LIS VORIS…
Sul vieri di lune
• Si semenin, tal viert: jerbe rave, blede di cuestis e di tai, carotis, verze capûs, verze brocul, cicorie, lidrics (ancje il lidric cul poc e il Rose di Gurize), fenoli, indivie, latuiis, puar, râf (ancje chel di Verzegnis), rati tardîf.
• Si traplantin, tal viert: blede di cuestis, cauliflôr, verzis, lidric, indivie, puar.
• Si cimin angurie, cudumar, melon, pomodoro.
Sul zovin di lune
• Si semenin, tal viert: savôrs, ravanei.
• Si traplantin, tal viert: verzis, indivie, lidric di Chioggia, selino.
• Si lein i bârs di indivie pal sblancjament e il selino.
… E CHEL DI METI TAL SAC
Jerbe rave, basili, blede di cuestis e di tai, cardi, carotis, cauliflôr, verzis, cudumars, cevole, fasûi e vuaìnis, freulis, indivie, latuiis, melanzanis, melon, patatis precocis, pevarons, puar, pomodoros, savôrs, lidric, rati, coçuts, plantis aromatichis e oficinâls di secjâ.
Intal broili si cjapin sù:
armelins
frambue
cerniculis
moris
pierçui
piruçs
ribis
ciespis
✒ Adriano Del Fabro

Int di Cjargne / Magjie a Cjarsovalas

Marta Vezzi
Un dai lûcs dai Pagans in Cjargne Cjarsovalas, il paisut dai Pagans, al è sore Val e Rualp, frazions dal Comun di Darte, a 1.350 metris sul nivel dal mâr. “Al è un dai lûcs indulà che o puarti di plui la int – e conte Fides Banelli, mestre in pension che a fâs ancje […] lei di plui +

L’Editoriâl / Cuant vignaraie la “adunade” dai furlans?

Walter Tomada
Tropis vitis aial il Friûl? Al sarès biel se a’ndi ves siet, come i gjats: o cetantis di plui, come i protagoniscj di tancj videozûcs che ur plasin ai nestris fantats. Magari cussì no, dut câs, un popul nol è mai bon di vivi dôs voltis: se i tocje disparî, al sarà par simpri. Se […] lei di plui +

Festival di Poesie Alpine / Autôrs di Ladinie, Grisons e Friûl a confront

Gabriele Zanello
Tal incuintri di Bressanon ancje lis vôs di Gigi Maieron, Nelvia Di Monte, Gianluca Franco, Francesco Indrigo, Luigina Lorenzini e Antonella Sbuelz Tra lis comunitâts furlane, ladine e rumance a esistin relazions identitariis e culturâls une vore antighis, che massime tai agns Setante e Otante a àn vût un moment di gnove sfloridure ancje sul […] lei di plui +