Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

La aghe di mont e chê de basse ce fin fasarano?

............

Miracui da la aghe. Pe prime volte la int de Mont, chê dal Friûl di Mieç e chê de Basse furlane si strenzin adun par bataiâ in difese dai acuedots, dai fontanons, des risultivis e des fontanis. Il spauraç par ducj al è chel che tra un pâr di agns la multi-utility emiliane di Hera – che e controle za Amga-Acegas-Aps – e rivi adore a meti lis mans sore dutis lis aghis de nestre Regjon che fin cumò a stan cirint di resisti in gracie dal Cafc, dal Poiana e di Carniacque, pûr ognidune cu lis lôr rognis. Clamâts adun di Franceschin Baraçut dal Comitât pe tutele dal Bacin montan dal Tiliment, si son cjatâts tes setemanis passadis Adelvis Tibaldi dal Comitât pal Svilup dal Friûl Rurâl e Paolo De Toni, dal Comitât pe difese ambientâl da Basse furlane. Tal câs de Mont, si à tornât a domandâ che la gjestion dal servizi idric e torni in man ai comuns al massim a nivel di valade, lassant fûr dome la depurazion che e podarês jessi controlade a nivel comprensoriâl o provinciâl, un pôc come che al sucêt in Trentin. Inte Basse invezit, il probleme al è chel des stropaduris che si volarès fâ aes pompis che a tirin sù la aghe dai poçs, secont ce che al previodarès il gnûf Plan regjonâl di tutele des aghis. In chest câs, prime di lâ a cjastiâ ducj, si domande di verificâ lis straçariis di cierts implants e di meti man aes fognaduris di tancj paîs, che ogni volte che al slavine a van sot aghe. La bataie dai Comitâts e larà indevant e se no vignaran scoltâts a àn dit di jessi pronts ancje a creâ un moviment politic trasversâl par otignî sucès. ❚
✒ D.Z.

A torzeon pal Friûl / “Der Voschank”, il spetacul des mascaris sauranis

Sara Traunero
La tradizion dal “Kheirar” e dal “Rölar” e cjape dentri dut il paîs Mascaris bielis e mascaris brutis, cun musis intaiadis intal len e cu lis liniis plui diferentis, a son lis protagonistis assoludis di une ricorence tant curiose che antighe: al è il Carnevâl di Sauris, intal dialet sauran locâl cognossût ancje tant che “Der Voschank”.L’aspiet […] lei di plui +

A torzeon pal Friûl / La maravee di scuvierzi il Carnevâl rosean

Diego Navarria
Cuatri amîs inmagâts de origjinalitât di lenghe, musiche e bai dal Cjanâl incjantonât jenfri lis Musis e la mont Cjanine In ce aventure che mi soi butât! Dut par lâ daûr di mê madone! Cumò, aes trê dopomisdì, achì in machine o sin in cuatri: jo, Mario Dean, 46 agns, professôr di talian tal Marinelli, […] lei di plui +

Libris simpri bogns / Emilio Nardini, “Par vivi”, Udin, 1921

Laurin Zuan Nardin
“Apene finidis di lei lis poesiis dal cont Ermes, il dotôr Cesare, fra i batimans dal public, al si ritire daùr l’uniche quinte preparade a zampe dal… palc scenic. Ma, pal bessologo, che il devi recità il brâf atôr di san Denel, Giovanin Tombe, ‘e ocòr une scene, e il dotôr Cesare la proviot cussì:…” […] lei di plui +

Interviste / Numb il cjan scjaladôr (e il so paron Thomas)

Dree Venier
Di un probleme ae çate al record in mont: interviste cun Thomas Colussa, che cul so Numb al sta pontant al record di altece lant sul Mont Blanc O vevi za intervistât Thomas Colussa, 40 agns, un pâr di agns indaûr. In chê volte al jere un “furlan a Milan” e al faseve il personal […] lei di plui +