Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Un scjuc inte preistorie intai lâts de Carinzie

Barbara Cinausero

Vonde fevelâ di virus! Ancje sui gjornâi austriacs che o ‘nt lei ogni dì, no fasin altri che scrivi dal virus. Almancul par cheste volte butìnsi su la culture e, par jessi plui precîs, su la storie o ben su la archeologjie.
◆ Disìn alore che i lâts de Carinzie – a ‘nd àn contâts plui di doi mil – a scuindin un patrimoni di storie e archeologjie straordenari. Cun di fat, al somee che tancj di chescj lâts a clupedin intal lôr fonts cetancj insediaments di palafitis preistorichis. Cualchidun al è bielzà cognossût, come chel dal lât di Wörth o che dal lât di Keutschach (jenfri il Wörth e la Drau), che al è patrimoni de UNESCO e che cumò si pense di podêlu mostrâ midiant di un passadôr flotant.
◆ Parmìs di chest, si cjate un lât (Hafnersee) inmò plui piçul, là che intal 1974 al fo scuviert un insediament di palafitis di sîs mil agns indaûr – che o jerin inmò intal neolitic – intun fondâl bas. Intai prins agns di chest secul, la universitât di Viene e scomençà il prin sgjâf organic e ben disvilupât: a forin buridis fûr 660 palafitis. Intal 2017 un ricercjadôr subacui de Alte Austrie al scomençà a cirî altri, ma al ve cetancj berdeis par vie che lis aghis a son torgulis. Il lât al è font siet metris, ma ae fin al cjatà un slarc di dîs metris sù par jù, là che a jerin claps e plachis di piere grandis fin a 60 cm. e cun di plui pâi alts dai 10 ai 50 cm. Nol fo pussibil, in chê ocasion, cjatâ altri, sicu imprescj o vanzums di mangjative di chei abitants antîcs.
◆ Stant che il sît al è une vore interessant dal pont di viste sientific, za sul imprin al fo stabilît di fâ imersions di control di cuant in cuant par impedî dams o robariis, e dal 1984 si istituì la improibizion di fâ bagns.
Si domandìn cumò se intai lâts de Carinzie a esistin altris tesaurs sprofondâts come chescj, ma pal moment  no vin provis siguris, si ben che i storics e i archeolics a pensin che al sedi probabil. Cun di fat, nol è masse sempliç scuvierzi insediaments di palafitis, soredut par vie che cul lâ dai milenis il paisaç in gjenar e massime lis rivis dai lâts a àn passât cetancj mudaments. Si pense dut câs che, inviant une ricercje sistematiche, i lâts tant che l’Ossiachersee, il Längsee e il Weißensee e tancj altris plui piçui, a podedin pandi cetantis maraveis. Par cumò il patrimoni de UNESCO intitulât “Insediaments preistorics di palafitis intes Alps” al fâs fieste pal so decim inovâl, contant in Austrie cinc insediaments di palafitis cjapâts dentri tant che patrimoni de umanitât: cuatri in Alte Austrie e chel, culì dongje, dal Keutschachersee. ❚

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +