Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

IL FRIÛL FÛR DAL FRIÛL. Arrigo Collavino al è lât sul plan plui alt

............

Par un om che al à passat la sô vite a tirâ sù mûrs, palaçs, dighis e gratecîi, rivâ sul plan plui alt, là sù dulà che dut si viôt e dut al è dongje nol à di vêi fat pôre. Arrigo Collavino al è muart a 86 agns a Windsor citât dal Ontario in Canadà. La brute notizie e je rivade in pocjis oris di ca dal Ocean, strenzint intun unic corot la int che e vîf sui doi grancj flums de sô vite: il Tiliment e il Detroit.
Imediadis lis reazions dal sô paîs, la biele Muris sot de Mont di Ruvigne, dulà che Arrigo i tignive a tornâ par ricurdâ la sô infanzie, la sô famee, i siei amîs. La stampe locâl e à dât grande rilevancea cheste pierdite, descrivint la vite e lis oparis di chel om partît cun so fradi Mario tal 1951 pal Nord Americhe, che cun capacitât e inzegn al à puartât la sô dite di costruzions tra lis plui famosis dal Canadà, dai Usa e no dome: ultin al è l’impuartant lavôr pal dopleâ il Cjanâl di Panama.
Ai onôrs des cronachis i Collavino a son rivâts cuant che – cjale ancje la Patrie dal Friûl di Avost 2009 – la lôr “Collavino Construction Company” e à vinçût l’apalt par tirâ sù i 104 plans de “Freedom Tower” la gnove braurose tor de libertât che e sta nassint tal puest des “Twin Towers” di New York. Tal mês di Lui il lavôrs di costruzions dal grês a son rivâts sul cuviertt e i lavors dai internis e de façade di veri a varessin di finî tal Autun dal 2013 cuant che daûr de la promesse dai Collavino sul penon e varès di jessi metude la bandiere de Patrie, tornant a cjapâ la biele tradizion furlane di celebrâ la fin dai lavors e il licôf de proprie cjase cuntune frascje sistemade in bande al camin.
O sin sigûrs che dal alt, Arrigo Collavino al slungjarà la sô man par sistemâ il grant toc di tele blu cu la acuile patriarcjine e ta chel moment la piçule Muris e la grande New York a saran leadis plui che mai di une sflandorose idee di libertât.
Mandi Arrigo! ■
DANIELE MARTINA

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +