Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Cincuante sfumaduris di… muart

Serena Fogolini

La muart e somee jessi un dai grancj tabûs de nestre societât, un teme di tignî lontan, par pudôr o par scaramanzie, purpûr, se o lin a viodi lis cronichis dai nestris paîs e i tescj di leterature, al è in veretât un dai argoments plui presints, forsit parcè che, in fin dai fats, al jere ancje un dai events plui frecuents e plui naturâi intai paîs dal secul stât. Contis, lirichis e articui di gjornâi nus mostrin une situazion li che la partence eterne di cualchidun di cjâr e jere alc di normâl, che al sucedeve avonde dispès, cence masse scjas o ecezionalitât. Da rest, nol covente jessi storics par impensâsi che intal passât malatiis, cjaristiis, vueris e ancje incidents (che vuê no varessin plui di jessi in gracie des normis di sigurece) a jerin un invît a gnocis pe siore cul falcet, che e cjapave sot braç grancj e soredut picinins. La sô presince e je cussì fuarte che intes contis popolârs a son diviersis lis testemoneancis de procession des animis, cun chescj biâts imbombâts di lagrimis e incjadenâts che si cjatavin a passâ pes stradis mancul batudis vie pe gnot. Ocjo a no lassâsi cjapâ pal nâs, dut câs, massime cuant che a contâ il nestri Friûl e je la voglade, anzit, la machine fotografiche, dai forescj cemût che al è sucedût intal 1950, cuant che lis imagjins di Jack Birns pe riviste “Life” a àn fat il zîr dal mont, fasint crodi che la comunitât di Vençon e vivès pardabon in simbiosi cui siei muarts, o miôr, cu lis sôs mumiis. Une des primis fake news de storie, che però e conferme l’atrat e l’interès pal mont misteriôs dai infars.
◆ Nol è di maraveâsi, duncje, se par dî “murî” (dal latin “mori”) par furlan si cjatedin tantis espressions, cualchidune pardabon une vore particolâr, forsit ancje par gjavâi vie un fregul di maluserie a chest argoment.
◆ E inalore, murî al pues ancje jessi rindût mancul fuart cuntun “lassâ chest mont” o “lâ ta chel altri mont”, che par cui che al è religjôs al devente un “lâ cul Signôr”, “lâ cun Diu” o “lâ cun Gjo”, o ancje “lâ (o tornâ) te cjase dal Pari” a “rindi la anime” e, in dimension spaziâl, ancje un “lâ in cîl” o “in paradîs”. In Cjargne si pues ancjemò sintî la espression “lâ di Tor”, doprade soredut cuant che cualchidun al sbrissave jù di cualchi cret, che nus rimande al cult di une divinitât precristiane (propit chel Thor che di resint i àn dedicât ancje cines e supererois).
◆ Se invezit si vûl marcâ la velocitât che al è sucedût il fat, cuntune muart “bot e sclop”, si pues dî che a un i è “vignût un colp”, “al à dât un ton”, o ancje “al à dât un sclop” (e duncje “al è sclopât”), cussì come che si pues “restâ dûr” o “lâ su la bote”.
◆ Par talian si dopre ancje la espression “tirare le cuoia”, forsit par vie che daspò muarts la piel si tire e e devente plui dure. Par furlan, invezit, si tirin “i pîts” o ancje “lis gjambis” (ancje al singolâr) e “i sghirets” (che si puedin ancje tirâ sù, propit come i scarpets), par dopo passâ a ce che al ten dentri il pît, e duncje si puedin “tirâ i scarpets” (par cjargnel “trai”), ma ancje “i stivâi”.
◆ E se i soldâts in vuere a lassavin la ghirbe intal “mandâ fûr l’ultin respîr” (o flât), in maniere plui pacifiche si pues “lassâ la scusse”, “la piel”, “la sedon”, ma ancje, tant par tornâ tal mont dai cjaliârs, “lis scarpis” (e forsit nol è un câs se cuant che si fevele di muarts che a tornin intal mont dai vîfs vie pe gnot, si sint a dî che a tornin a cjapânus pai pîts).
◆ Par chei che a crodin intune altre dimension, murî al vûl dî “lâ a stâ miôr”, ancje se la veretât e je che la plui part di chei che “a sierin i voi” e ven sepulide, duncje e va a finîle “tal cimitieri”, “tal foran” o ancje “te fuesse” (ancje se a son simpri di plui chei che in dì di vuê “a van in cinise”). Ma in chest “lâ indevant” si pues ancje “lâ su la bree” (in spiete di finî sot tiere) e dopo “a misurâ (o a meti) il capot di len” o se di no, daûr di espressions cetant vivarosis, si pues “lâ a sintî i grîs che a cjantin” (forsit par vie che il cimitieri al è fûr di paîs, tal mieç dai cjamps, e si sint miôr il lôr griâ), ma ancje “lâ in spie al farc”, o “lâ a cjalâ (o a mangjâ) il lidric pal poc” o “lâ a viodi la jerbe de bande des lidrîs” (e duncje sot tiere), o “lâ a fâ mantiis di bocâl” o ancje “tiere di bocâl” e, cun ironie, se si devente tiere buine, “lâ a coltâ lis urtiis”.
◆ Ma ce sfumaduris cjapie la muart, in chês altris lenghis?
Par inglês, si pues “muardi il polvar” (“to bite the dust”), o “dâi une pidade al seglot” (“to kick the bucket”). E dopo, si pues “sveâsi cu la dople date” (“to wake up with double date”), o “cui documents di marmul” (“with marble documents”). Ancje par todesc, “si da vie la sedon” (“den Löffel abgeben”), ma si pues ancje “muardi la jerbe” (“ins Gras beißen”) o “lâ intai cjamps di cjace eternis” (“in die ewigen Jagdgründe eingehen”).
◆ Par francês, “si puarte la arme a çampe” (“passer l’arme à gauche”), cussì come che “si mangjin i pissecjans pe lidrîs” (“manger les pissenlits par la racine”) o si lasse “colâ la pipe” (“Casser sa pipe”).
I spagnûi, cuant che si fermin par simpri, “a picjin lis scarpis” tal claut (“colgar los tenis”), o a van “intun altri cuartîr” (“irse al otro barrio”), cussì come che a deventin bogns par coltâ la tiere (“Está sirviendo de abono”).
◆ E po dopo, plui in gjenerâl e un pôc dapardut, o cjatìn i simpri bogns “sveâsi sot (o lâ a stâ sot) di un ciprès”, “distirâsi par lunc” o “distirâ i pîts”, “lâ a durmî in pigjame e sveâsi vistûts di fin”, “lâ fûr di cjase de bande dai pîts” e, pai plui tecnologjics, e je rivade ancje la detule “vê dôs datis inte pagjine di Wikipedia”.
E se o cognossês cualchi altri mût di dî, mandaitnusal in redazion, che pensâ ae muart in maniere lizere al jude a slungjâ la vite! ❚

Presentazion / Libri “Sport… che ti trai!”

Redazion
Sabide 18 di Otubar, a 11 a buinore a Çarvignan te Cjase de Musiche, “La Patrie dal Friûl” e varà un spazi intal program dal biel Festival del Coraggio che si davuelç a Çarvignan fintremai a domenie. Stant che il program di chest an al fevele di oms e feminis che a puartin indenant valôrs di […] lei di plui +

La zornade / “Stin dongje ae Patrie” 2025

Redazion
Li dai Colonos a Vilecjaze di Listize. In conclusion de rassegne Avostanis Il mont des associazions, de culture, dal spetacul, dal sport furlan si strenç intor dal gjornâl CHE DAL 1946 AL È LA VÔS DI UN FRIÛL CHE NO SI RINT. A son stâts cun nô: Tullio Avoledo, Andrea Del Favero, I “Bardi” di […] lei di plui +

Cungjò / Nus à lassâts Zorç Jus, un grant patriote furlan

Redazion
Chel di Zorç al è un non che in tancj no lu cognossin, parcé che al à simpri lavorât cidin a lis fondis de nestre Identitât, cuntune vision che e je ancjemó proietade al futûr. “Il gno desideri al è che dutis lis cuatri comunitâts furlanis, che a son il vêr nucli dal Friûl, a […] lei di plui +