Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

I LIBRIS SIMPRI BOGNS. Su lis alis de fantasie cun Blancjemore

............

Marie Fanin,
Storie da Blancjemore,
Reane 2018

Chist o pos dâus cu li mie contis…/ chist o pos dâus, creaturis // cun fuarze / pensant ai passaz / dal vuestri stramudâ, / a le invisibil vuestre presinze / ta mê storie senze pês…// cun fuarze / par dismovi tal timp iust / le cocule di aur savint / vuluzade ta viestis fluentis dai vuestris siums…”.

Une volte, inte gnot dai timps, a esistevin chei che a levin ator a cjantâ storiis, lis storiis de vite, dai oms, des feminis, des gjondis e des strussiis dal mont. Ju clamavin i “aêts”. E des lôr storiis a son nassudis lis primis oparis mestris de leterature mondiâl, oparis che a àn fondade la nestre culture, il nestri mût di cognossi, di cjalâ dentri di nô e fûr di nô. La Iliade, la Odissee, la Cjançon di Rolant, il Mahabharata, no sono nassudis cussì?

Po ben, ancje il Friûl al à il so “aêt”, anzit la sô “aede”.

E à non Marie. A son agns che e conte storiis. Pai fruts e pai grancj. Par vie che ogni grant al è stât frut, ancje se, tantis voltis, si dismentee di chei agns. Ma vele chi che e je Blancjemore che i spieghe cetant impuartante che e je la fantasie, la imagjinazion, cetant impuartantis che a son lis peraulis: cence peraulis no sin nuie, lis peraulis a son la nestre anime di oms e di feminis che a vivin su chest planet. Une flabe, duncje, metude adun sul scheme classic des flabis: il personaç biel e bon, il trist che lu sbelee, il viaç par tornâ a cirî la felicitât pierdude, i bogns che a judin (gjats, in chest câs), i ostacui di superâ, la catarsi finâl.

Un libri di plui di novante pagjinis, insiorât dai dissens di Mariagrazia Cicuto, de traduzion par talian de conte e, novitât interessante, de version dal test inte grafie uficiâl de lenghe furlane par cure di Serena Fogolini.

No ultin merit dal test al è chel di sgjavâ fûr peraulis preseosis che nol capite dispès di sintî: diaspris, lambri, sgarbuion, ontolât, entime, adrie, ravît, slichin. E induvinait ce che al à non il trist de storie: Sflandogne. E volêso vê une schirie di sinonims di “bausiis”? Falopis, fanferiis, flandrinis, buridons, flofignis, gabulis, frotulis, sochignis.

Ma plui che leile, Marie si à di scoltâle. No stait a pierdile cuant che us capite dongje! ❚

Laurin Zuan Nardin

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +