Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

6. I Langobarts e la glesie di Aquilee

Faustin Nazzi

I langobarts-aquileiês tricapitolins e Rome
La presse politiche pe unitât dai doi popui, langobart e latin, e sburte ducj i protagoniscj a acetâ il regâl de profession di fede. I rês a son i rapresentans dal popul langobart che a fasin omaç al Fi di Diu. Si trate dal re, dal duche furlan e di chei di Spoleto-Benevento. Il plan de tiere al è fat di trê mieçs rosons come une plante gjografiche dal teritorî clamât talian: chel centrâl cun siet fueutis al è il ream, i doi di flanc cun sîs fueutis par om a rapresentin il ducât furlan che al è ancje comitent e il ducât roman-bizantin.
Lis figurazions de Visitazion e de Pifanie a jentrin inte stesse mentalitât teologjiche aquileiese de Maiestas Christi ancje se dadis dongje par so cont e magari in altris timps, cuant che a saran presints in Friûl i missionariscj orientâi vignûts chenti par convertî i langobarts arians. La sene de Visitazion cul grant abraç di Marie e Lisabete a intint perorâ le union dai doi popui langobart e latin e la sene de Pifanie esaltà l’omaç a la divinitât di Crist tal braç di so mari Marie Mari di Diu cun la professione di fede dai sorestans. La presse politiche pe unitât dal teritori clamât Italie e sburte ducj i protagoniscj a acetâ il regâl di Diu. L’abraç di Marie e di Lisabete si fâs viôdi achì pe prime volte sul model de statuarie tetrarchiche di Dioclezian come che si pues viodi ancjemò tal flanc dret de basiliche di S. Marc a Vignesie (foto sot). Là si consacrave la unitât da l’imperi, chi che dai doi Testaments, la incjarnazion di Crist ex radix Jesse e la fusion di doi popui te unitât de fede. I rês a son atualizâts tai rapresentans dal popul langobart che a fasin omaç al Fi di Diu. Si trate dal re, dal duche furlan e di chei di Spoleto-Benevento. Il plan de tiere al è fat di trê mieçs rosons come une plante gjografiche dal teritorî clamât talian: chel centrâl cun siet fueutis al sta pal ream, i doi di flanc cun sîs fueutis par om a rapresentin il ducât furlan che al è ancje comitent e il ducât roman-bizantin. La catedre di Marie regjine e poie su doi picoi a viste che a representin lis ladrîs di un arbul che a son implantadis tal teritori di Rome, tant a dî che i langobarts-aquileiês tricapitulins, ancje se sismatics cun Rome e chê cun lôr, a ricognosint il compit dal pape te glesie e a prein che si puedi metisi dacuardi. Pai antîcs il primât dal pape al jere leât al bon esempli e a viodevin ta la dogmatiche e tal dirit canonic un mieç util, ma che al podeve jessi dineât da un comportament no propit come che Diu al voleve. Lis glesiis locâls si sintivin coresponsabilis di front a un dovê cussì grant e i fasevin premure a la glesie di Rome di jessi simpri a la altece dal so compit. La veretât e restave testimoneance di vite ancje se e faseve presse la diplomazie. Marie e je sentade in catedre cul scabel sot i pîs, cui ricuadris de cjadree par meti lis relicuiis e sul cjâf il schenâl de catedre che si trasforme intun arc che al va a poiâ sul cjâf dal frut Jesù. La atenzion e je incentrade su la femine mari, che cul “fiat” à metût al mont il “Verbum caro factum”: Un (Diu), Diade (Mari), Demiurc (Fi). Daûr de catedre, come se e svolàs, e sta la mari dal popul langobart che e ten une man sul sen e une sul grim; sot di jê al florìs un zi-fi come radix Jesse. E confide il so compit e il frut dal so grim sot la protezion de Mari di Diu. Ducj i popui di ogni ete a viodin ta la maternitât la garanzie dal lôr destin. Il cristianisim al à promovût chest dovê cu la preference pa la virgjinitât e pal celibât. La Parusie iminente o secont tornâ di Crist al à esaltât il compit unic de Theotokos e di Crist predi, fintremai a viodi ta la mari une specie di concorince. Se la inaugurazion dal Ream di Diu su cheste tiere si faseve spietâ si pensave che al dipendès dal fat che la int e continuave a riprodusisi. Aquilee no je lade daûr di cheste manie e Cromazi tai siei scrits nol dopre par Marie il titul di Theotokos no par pocje riverenze pe Madone ma parcè che no i leve chel masse filosofâ sui misteris de fede. La sô devozion e jere moderazion, misure. Marie te glesie di Aquilee e je simpri figurade cul frut tal braç. La lastre daûr cu la fenestella confessionis par tocjâ lis relicuiis, cun dôs crôs cuasi compagnis e diviersis nome pa la decorazion tant a dî che il Pari al è ingjenerât e il Fi gjenerât. Sot al è un roson cun cinc fueutis pleadis a çampe e spostade viers la crôs dal Pari par dî il Spirtusant-Glesie. Cheste e je la lastre che e pues jessi metude dongje tai prins agns dal secul VIII cuant che Ratchis e so pari Pemon a riformavin lis glesiis ducâls e à a ce fâ cu la cuestion teologjiche dal Filioque tratade plui tart di Paulin di Aquilee.

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +