Cui 28 di Fevrâr si siere l’Invier meteorologjic tacât al prin di Dicembar. In linie cui ultins agns, o vin viodût un Invier lami, che al veve pluitost il savôr di un Autun lunc, plui che chel de stagjon frede.
◆ Come che si pues lei intal boletin ARPA pal Dicembar dal 2024, la temperadure medie de Planure Furlane vie pal mês e je stade jenfri i 4,5°C e i 6°C daûr dal puest, in gjenar pôc plui cjalde di chê tipiche dal trenteni 1991-2020. Ancje lis temperaduris mediis de cueste, des Prealps e des Alps Juliis a son stadis avonde in linie cui ultins trente agns; in Cjargne, invezit, si son regjistradis mediis in gjenar plui cjaldis dal solit di cirche 0,5°C. La escursion termiche zornaliere a Udin (Sant Svualt) e je stade une vore fuarte, tor i 11,5°C cuintri dai tipics 8,5°C. Chest par vie de scjarsetât des instabilitâts, che a son stadis fuartis su la Italie e su lis Alps Ocidentâls, ma che nus àn lenzûts a pene tai dîs 3-4, 7-8, 19-20 e 22. Chest ultin front atlantic al à interessadis Basse e Marine, ma no la mont. Di consecuence, lis precipitazions a son stadis scjarsis, cun deficits jenfri il -30% e il -80% rispiet ae medie 1991-2020, che si spielin intal ingrumament di nêf. Si regjistre cualchi massim storic di temperadure, come i 17,1°C a Cividât ai 29 di Dicembar. No son stadis zornadis cu la massime sot dai 0°C inte Planure, ma nancje a Tumieç o a For di Sore; A Tarvis a ‘nd è stâts 3, a Fusinis 6.
◆ Il mês di Zenâr, par cuintri, al è stât cjalt in maniere ecezionâl, e no dome chenti. Cun di fat, par Copernicus, il servizi european di osservazion de Tiere, Zenâr dal 2025 al è stât il mês di Zenâr plui cjalt intal mont di cuant che si fasin lis misurazions, cuntune temperadure medie globâl di 13,23°C (visìnsi che in mieç mont o sin tal plen dal Istât), 0,79°C di plui de medie 1991-2020. In Europe, però, la anomalie e je stade di 2,51°C rispiet al 1991-2020, seconde dome ai 2,64°C dal Zenâr dal 2020. Ancjemò plui cjalt al è stât su cuasi dute la Russie e la Asie Centrâl, tal Tibet-Himalaya, intal Canadà e in Alaska. Un frêt ecezionâl, invezit, si è viodût intai Stâts Unîts centriorientâi e te estremitât orientâl de Russie. Il glaç marin dal Artic al à regjistrât il valôr minim par Zenâr. Nol à di maraveâ che, intun contest di riscjaldament gjenerâl, ca e là a puedin jessi fredons fûr dal ordenari: lis temperaduris altis a rompin il gorc polâr e l’aiar frêt dal Artic al ven jù a latitudins plui bassis, ma plui dispès su la Americhe, favorît de orografie. Ancje in Friûl al à fat cjaldon in Zenâr: a Udin (Sant Svualt) par 15 dîs la massime e je stade parsore dai 10°C e la minime e je stade di 0°C o mancul dome par 11 dîs; la temperadure medie e je stade di 6,4°C, là che tal 1967-1996 e jere di 3,5°C. A Tumieç la medie e je stade di 4,8°C, cuintri i 2,4°C dal 1967-1996! Clâr che cun ciertis temperaduris la precipitazion, che pûr e je stade, e je lade dute… in aghe!
◆ Di bon che in Fevrâr al è stât un cambi tivit di tindince, cun temperaduris tornadis dongje de medie dal 1991-2020 (ma, magari cussì no, no dal 1967-1996), ancje se, par cumò, simpri un ninin plui altis. Ore presint (ai 19 di Fevrâr), l’anticiclon african al ponte su la France e nô o sin sul ôr di une basse pression siberiane che nus mene jù aiar frêt di Nordovest. Chest al à permetût di sbassâ lis temperaduris, che a saran plui invernâls inte prossime setemane; dut câs, il timp al sarà in gjenar seren. Za viers i 21-22 di Fevrâr, però, l’anticiclon african al jentrarà ad implen, puartant prin inversion termiche e daspò cjalt ancje tes cuotis bassis. Gnove instabilitât, e salacor nêf, e podarès rivâ ae fin dal mês. ❚
Il Zenâr plui cjalt de nestre storie
Indrì Maiero