O vin di partî de premesse che i arbui a fasaressin vulintîr di mancul di nô. Di fat, ogni volte che a intervegnin suntun di lôr, i causin un probleme.
◆ Lis azions metudis in at a son finalizadis a pleâ la plante aes nestris esigjencis che a puedin jessi, par esempli, estetichis, produtivis o di gjestion dal spazi ma, viodûts i beneficis che nus puartin i arbui, a varessin di cirî di lâ incuintri ancje a chês che a son lis lôr necessitâts.
◆ Il tai di un ramaç o di une lidrîs e cause une feride che la plante a varà di sierâ. Plui lis feridis a son grandis e numerosis, plui al varà di jessi grant il sfuarç dal arbul par sierâlis. Duncje, se l’intervent al è propit indispensabil, o vin di fâlu tal periodi e inte maniere juste che i permeti ae plante di podê cicatrizâ tal timp plui curt e cuant che no son patogjens tal ambient che a puedin infetâle.
◆ I patogjens, jentrant te plante, le colonizin indebilint la struture dal len che nol sarà plui in stât di sostignî come prime lis solecitazions dai events atmosferics.
◆ Se l’intervent di tai al interessarà une grande porzion di fueam o di lidrîs, al varà di jessi fat prime de viertidure dai butui, duncje tai mês di Zenâr, Fevrâr e te prime part di Març. Par intervents plui lizêrs, a puedin lâ ben ancje i mês di Avrîl e di Mai ma a àn di cjapâ dentri dome cualchi ramaç o lidrîs.
◆ Lis esigjencis di ogni specie, lis cundizions di salût des plantis e l’andament de stagjon a àn di jessi simpri considerâts prime di intervignî, ma intant al è util fissâ un periodi adat e spiegâ il parcè.
◆ Tai mês di Jugn e Lui nol è conseât cuinçâ: al è masse cjalt e e je mancul aghe a disposizion; in Avost, soredut te seconde metât dal mês, la capacitât di rispueste de plante e va a calâ in maniere nete.
◆ Di Setembar fin ae fin di Dicembar i arbui no àn di subî tais. No cicatrizaressin prime de riprese vegjetative dal an dopo e a saressin dal dut vulnerabii ai atacs dai patogjens plui pericolôs, atîfs propit in chel periodi li.
◆ Cualchidun al podarès contestâmi disint che une volte si cuinçave ancje tai mês di Novembar e di Dicembar. Premetint che si slungjarês il timp là che la feride e reste vierte, bisugne pensâ che une volte ai Sants o jerin cul capot, invezit cumò o sin in maniis curtis!
◆ Une temperadure e une umiditât relative che a restin simpri altis in medie fin a Nadâl a judin i patogjens che a puedin lâ indenant a difondisi. Corints plui fredis e secjis, che par solit a rivin in Zenâr, invezit ju fermin.
O vin di cirî di difondi cheste cognossince par spirt di comunitât ma ancje par pûr egoisim! Al è util no dismenteâsi che se ai arbui dal vicin ur ven la malatie, in pôc timp e passarà ancje tai nestris!
◆ La preiere che mi sint di fâ aes aministrazions publichis e je chê di tignî cont de stagjonalitât tai lôr intervents, sielzint la strade de programazion. Chest si concretize intune verifiche preliminâr des necessitâts reâls di tai e di un sucessîf intervent specific fat tal periodi just, cuntun impat il plui ridot che si pues. Al contrari di ce che al podarès someâ, plui impatants a son i intervents di tai e plui spes si scugnarà intervignî, cun dams e coscj simpri plui alts.
◆ La sotvalutazion e la facilonarie aplicâts a chescj temis a son lis causis che a fasin inmalâ i arbui e di consecuence colâ i ramaçs o dute la plante su la int che e passe dongje. La colpe no je des plantis.❚
Il nestri intervent e il lôr inmalâsi
Luca Bertossi


