Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

SLOVENIE. Cemût che e funzione la citadinance in Slovenie

............

Intant che in Italie si discut de riforme de citadinance e su la oportunitât o mancul dal «ius soli temperât», viodìn ce che e previôt cheste leç in Slovenie.

In Slovenie e je in vore il «ius sanguinis», duncje i fîs a àn dirit di otignî la citadinance dai gjenitôrs cence tignî cont dal lûc di nassite: al baste che un dai doi gjenitôrs al sedi citadin sloven al moment de nassite dal frut o de frute. I fîs nassûts tal forest di gjenitôrs cun citadinance divierse, a puedin elei la citadinance slovene (la declarazion e ven fate dal gjenitôr sloven o, dopo i 18 agns, in maniere personâl) dentri dal 36m an di etât. Il ius sanguinis al vâl ancje in câs di adozion.

Ma la leç su la citadinance e previôt ancje la pussibilitât di deventâ citadins slovens cu la naturalizazion. La naturalizazion e pues jessi ordenarie o straordenarie (in câs di particolârs interès nazionâi), ma no je mai automatiche: e à di jessi domandade in maniere specifiche. La carateristiche principâl e je stâ in maniere legâl par un determinât periodi in Slovenie e duncje vê instaurât un leam particolâr cun chest Stât, jessisi integrât dal dut intal ambient ator e duncje jessi pront a acetâ la Slovenie tant che gnove Patrie e rispietâ il so ordenament juridic e costituzionâl. In ducj i câs si domande la cognossince de lenghe slovene (che e à di jessi dimostrade) e la presince di adeguadis risorsis economichis e sociâls.

Inte plui part dai câs la residence e à di durâ di almancul 10 agns (e cence interuzions intai ultins 5 agns prime dal inviament de domande di citadinance). In cualchi câs a son previodudis però des facilitazions e i interessâts a puedin otignî la naturalizazion in timps plui curts: i oms des citadinis slovenis (cun trê agns di matrimoni e almancul un an di residence interote – l’ultin prin de domande), i dissendents direts fin al cuart grât di emigrants slovens (un an di residence in Slovenie), i apatridi e i dispatriâts (5 agns di residence), chei che a àn finît in Slovenie i studis universitaris (7 agns di residence, e almancul intal ultin an cence interuzion).

A puedin domandâ la citadinance slovene ancje chei che a son nassûts in Slovenie e a àn simpri stât li, al otigniment dal 18m an di etât. Par ce che al tocje la naturalizazion dai minôrs, cheste e pues sucedi (in ogni câs su domande esplicite) intal moment che almancul un dai gjenitôrs al oten la naturalizazion. Se il minôr al à plui di 14 agns, al ven domandât ancje il so consens. A àn dirit ae citadinance slovene, su domande dal lôr tutôr legâl, tal câs che a sedin citadins slovens, ancje i vuarfins o i fruts che a son stâts gjavâts ai gjenitôrs biologjics.

Un cjapitul in bande al vâl par chei che a fasin part des comunitâts minoritariis slovenis intai paîs confinants cu la Slovenie, che a puedin domandâ la citadinance slovene pûr lant indevant a vivi di là dal confin. Par ce che al tocje la cognossince de lenghe slovene cun di plui, la cundizion si calcole valide se si è frecuentât lis scuelis cun lenghe di insegnament slovene (al baste ancje vê completât dome che il prin cicli di istruzion in lenghe slovene).

✒ Tjaša Gruden

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +