Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

ATUALITÂT – Nissun nol pues clamâsi fûr

............

Mai tant che cumò la planure furlane e je sot il podê di infrastruturis tecnologjichis a alt impat: prin tra ducj l’eletrodot Redipulie-Udin Ovest, inmaneât dispreseant la antighe Vie Julia Augusta e la centuriazion classiche aquileiese che si pues viodi inmò. Une schirie di pilons de eletricitât fûr di misure metûts par tres te trame sugjestive di infrastruturis rurâls e viis che a insuazin in prospetive tors, piçui centris urbans dibot cence perifariis edificadis, borcs rurâi, insediâts tes “centuriae” aes croseris dal sisteme stradâl antîc. La cualitât storiche dal paisaç de planure furlane e sarès comprometude, metude in crisi la difese de sô tipicitât, lade in piês la cualitât de vite. Lant pe A23, ancje cheste fate in paralêl al sest de viabilitât storiche di origjin romane, lis viodudis assiâls bande nord cu lis Alps Cjargnelis e Juliis a son ancjemò intatis, tant che a jerin e ancjemò a son dilunc de Vie Julia Augusta orientade bande il Noric, no vuastadis di nissune bariere visive. Il paisaç rurâl, chel de “Basse”, al è dibot intat te sô fisionomie fondative, agroidrogjeomorfologjiche e boschive. Chestis stradis a son tant che tindence paralelis tra lôr e a jerin clamadis “kardines” di sud a nord, ortogonâls aes cussì clamadis viis “decumanis est-ovest”. Un dissen dal paisaç rurâl scompartît in grancj lots di forme cuadrade di 3 km di medie di lât tra borc e borc, juste apont lis “centuriae”.
UN DAM SOTVALUTÂT_ Cumò 117 gnûfs pilons de eletricitât grandonons alts tra i 60 e i 70 metris a gjavaran dai voi il tiessût storic dai segns isoorientâts che si riferissin ae ripartizion fondiarie aquileiese. Fin vuê al ven sotvalutât il dam che cheste infrastruture tecnologjiche fûr tiere e causarà a chê identitât ambientâl e estetiche dal paisaç. Tant e tant, il paisaç storic al rapresente il valôr zontât di protezi pal disvilup di impresis agriculis e cjasâi… Cun chestis cundizions al è stât inviât il Program Regjonâl di disvilup rurâl 2007/2013, tâl di previodi investiments su obietîfs precîs e indiscutibii: dal mantignî e sostignî la cualitât storiche dal paisaç al protezi la sô tipicitât, dal infuartî e svilupâ la cualitât de produzion agricule e selviculturâl al conservâ la biodiversitât, dal miorâ lis infrastruturis rurâls, la cualitât dai terens ai implants di valorizazion energjetiche des biomassis, ae cualitât dal aiar, de aghe, de salût umane. No rivâ a chescj obietîfs al podarès provocâ  une riduzion dai fonts europeans assegnâts ae Regjon, par ents publics e privâts che a lavorin in teritori rurâl.
SUI LÛCS DI UNGARETTI_ Tant che se chest nol bastàs, chei pilons de eletricitât a laran a finî in lûcs fondamentâi pe memorie leterarie e la nestre tradizion poetiche, stant che a rapresentin il senari, ma ancje la sostance de prime scriture ungarettiane. Ni si pues dismenteâ che i viers di Mattina, “m’illumino/di immenso” forsit la poesie plui cognossude dal Nûfcent talian, a forin componûts a Sante Marie la Lungje ai 26 di Zenâr dal 1917. Par tornâ a meti dongje cheste trame speciâl di poesie, storie, gjeografie e umanitât si podarès pensâ a un parc leterari, tornant, segnalantju, sui lûcs de poesie plui inovative dal Nûfcent Parcè che la poesie di Ungaretti e fâs uniche e preziose la realtât di chescj lûcs, di protezi, custodî e tramandâ tant che ben comun, patrimoni culturâl di ducj.
POESIE E TERITORI IN PERICUL_ Si trate di une trame cetant significative tra poesie e paisaç, parcè che juste in chescj lûcs il cîl limpit al faseve rifleti Ungaretti cuntune intensitât inedite sul sens dal esisti, la essence de umanitât, il rapuart cul assolût, elaborant un cjant straordenari di fraternitât tal patiment, di afermazion de vite devant de muart, di volontât di espression tal cidin. No par câs il poete al specifiche in plui de date ancje i lûcs des poesiis, metint adun ancje in chest mût  une sorte di diari di vuere, ma ancje un itinerari reâl dulà che la esperience umane e poetiche e je insedade te nature dal paisaç in maniere che no pues jessindi separade. Chel stes paisaç che vuê si vûl sporcjâ e comprometi cuntune schirie di manufats mastodontics, une sorte di Forche Caudine, dulà che sot si vûl piturâ e rindi eterne la disfate dal popul furlan e coltândi la rassegnazion. E dî che ae ruvine no mancjin lis alternativis!
Comitât pe Vite dal Friûl Rurâl

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +