Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

MEDITANTLIS TAL SO CÛR. O crôt ancjemò te int

............

I emigrants rivâts in Friûl, simpri plui rârs, aromai a son partîts; si son viertis lis scuelis e dut, dopo la polse di Istât al somee rientrât inte norme: une cuiete suturne parcè che si svicinin lis gnots e i frêts dal Invier intant che i lens a son simpri mancul e la cuzine par taponâsi si scurte. Di fat, mi stoi domandant cemût che o larìn indevant in cheste situazion cjamade di brutis sorpresis, cul spavent de mancjance di lavôr, la benzine simpri plui cjare e tassis micidiâls.
La realtât e je cheste: la situazion e pegjorarà. Intant, simpri chês musis a pontifichin te politiche de television. Par plasê tornait cjase; lait a fâ i turnos a cjadene tai capanons, a incatramâ lis stradis te canicule di Avost, a meti jù cops sui cuvierts cuant che e svinte la buere; vivêt dodis mês cu la paie dal operari o cu la minime de pension. Mi sgrisuli ancje a olmâ lis elezions che a vignaran te prossime Vierte: o assistarìn a un spetacul di ilusioniscj. O vivìn fra istituzions fûr di plomp che a pratindin di risolvi une profonde mancjance di valôrs dome cu la monede.
Baroniis ritiraitsi; par plasê lassait strade a la zoventût; voaltris o vês sbaliât; vadì che i zovins si compuartaran miôr.
Cumò mi domandi cemût che la nestre int e cjatarà il cjaveç in chest nevrotic gjespâr. Cemût si salvaraial il nestri Friûl? No midiant des istituzions, ancje se a coventin; la sô fuarce e sarà ancjemò une volte tes personis di ogni dì. No crôt te umanitât dai aparâts; no crôt tal furmiâr des leçs; no crôt tune burocrazie che e scjafoie; no crôt tai proclamis dai studiâts; no crôt tun stât al servizi dal citadin… O crôt ancjemò tal valôr des singulis personis; o ai fiducie ancjemò tai Furlans che a san patî pai valôrs.
Mi disaran populist o iludût, ignorant o fûr de realtât; ma rifletint su la storie, no son i sorestants che a àn salvât cheste tiere; se il nestri popul al sorevîf, al è merit de int e des sôs cualitâts.
Tal taramot dal 1976, lis istituzions a àn dade une man, ma la ricostruzion e je nassude des capacitâts, de grinte, dai scombatiments dai paîs.
A disin che vuê, nô no vivìn tun taramot, ma si cjatìn inte tierce vuere mondiâl.
Cuant che dal 1917 a Cjaurêt al fo spacât il front talian, a partirin dal Friûl sui 120.000; fra di lôr e jere ancje la famee di gno nono Zuan, che sierât il clostri di cjase si è metût par strade puartant cun se une piece di formadi e une piçule Madone di Lourdes; a jerin i simbui de sorevivence dal cuarp e de anime. O varìn simpri plui dibisugne di personis cussì: prontis a scombati pal lavôr e pal pan e ben plantadis tai valôrs dal spirt. ■
pre Tonin Cjapielâr

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +