“Scac a la regine.
-Nol mi fâs pôre; ca sul neri jè ben cuviarte, nissun mi le tocie.
-Che stedi in gjambe!
-O vorès ben viodi…un cavalir come lui fai piardi a une dame!
-Il zuc al è come l’amor: si sa cemùt che si scomenze, ma no si sa cemùt che ‘po lâ a finî.
-O mangi un altri alfir.
-Che Dio j conservi l’apetit, contesse!”.
◆ Marioni (1880-1957) al è stât un avocat di Cividât e propit alì, intal teatri Ristori, e je stade rapresentade pe prime volte cheste sô comedie, ai 2 di Avrîl dal 1924.
La trame è je sclagne, puare, ma e à ancje senis avonde vivarosis e no mancje nancje cualchi aboç di analisi psicologjiche. Naturalmentri no si à di cirî in chest test un Goldoni furlan. O sin ancjemò inte atmosfere di Çorut, che al doprave la lenghe furlane tant che un dialet par contâ fufignis e plovisinis. Istès chestis cuarante pagjinutis a son interessantis, nus dan une idee sul stât de lenghe za fa un secul, su lis abitudins de int, sui dams che la grande vuere e veve fats, su la migrazion sfuarçade de int sfolade jù pes Italiis. Il fat che e sedi stade ristampade daspò trente agns e che e sedi ancje stade metude in musiche (di Luigi Garzoni) e testemonee la fortune indurante de opare di chest autôr. Di segnalâ la note in esergo che e vise che pal permès di rapresentâle i vûl domandâ ae SIAE.
◆ Il librut al ten dentri ancje il monolic Ancie lui come chei altris! Une femine ancjemò zovine no si da pâs di no vê rivât a cjatâ chel just di sposâ daspò di un speziâr tant ninin ma che i puçave il flât; di un tenent dal bersalîrs che però al à scugnût lâ in vuere e jê lu veve crodût muart, invezit lui al veve fate famee; di un impleât de Bancje di Italie che dut câs al jere za maridât. Cumò al è un soldadut che salacor, cuissà, ma… ae fin le trate malonon.
◆ Se i zovins di cumò a lein une frase tant che cheste: ‘…al saveve fâ l’amor cun tante delicatezze…’ no pensin sigûr a ce che a pensavin i lôr basavons cuant che disevin ‘fâ l’amôr’. Ancje cheste e je une buine reson par lei libris di une volte: nus fasin capî ce maniere che il mont al è cambiât. In ben? In mâl? Mah! Se no altri in dì di vuê lis feminis no son plui tratadis di sdrondinis o di stupidutis cence cerviel! ❚