Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

I CLASSICS – 3. A SANT JACUM, là che al finìs il mont

............

Procession infinide
Mi visi che un an o stevi contemplant sorepinsîr un dai miei tancj presepiuts e la mê atenzion e je stade gafade dai pastôrs, i unics in moviment in chê Gnot Sante. O ai butât jù a crût e cul cûr dolorant chescj pinsîrs:”In chei pas suturnis dai pastôrs o viôt la procession dai puars, la trasmigrazion dai popui che a àn traviersade la gnot infinide de storie par cirî un toc di pan, une cuarte di sotet, un fregul di dignitât, une once di libertât. O gnot eterne dai puars e dai disperâts, uniche vere gnot e uniche che e merte di jessi inluminade de lûs liberant e consolant di Crist! O pas benedets dai puars, che di simpri o cjaminais cence mai fermâsi, parcè che inesauribil e je la fam e sêt di justizie e di dignitât che us sburte! I siôrs si fasin menâ; i predis a preferissin stâ sentâts a studiâ o inzenoglâts a preâ. Dome i puars a cjaminin simpri. Par scjaldâsi e par cirî. Signôr, no sta cjastiâ i puars cul gjavâur la sperance e la gole di cirî. Dome viôt di lôr, parcè che a son simpri a riscli. Chel che al è tal scûr, al va pardut là che al cjate lusôr, come lis paveis che a svolin viers la lûs e a restin brusadis. Signôr, no sta cjastiâ la eterne ilusion dai puars cun eternis delusions” (Cirint lis olmisdi Diu…).
No crôt di pecjâ di cjampanilisim o di vitimisim se o met, in cheste infinide procession, ancje il popul furlan, cu lis sôs tragjediis personâls e coletivis, naturâls e procuradis. O pensi a tante int parade fûr di cjase par rimpins di robe, par assis e suspiets, par ingratitudin e tristerie. Int che e à scugnût frontâ il frêt e la venture parcè che no vevin bêçs di paiâ il fit o parcè che une disgracie daûr chê altre ju veve parâts a remengo. Int che si è cjatade cence cjase, cence robe, cence prospetivis, cence lusôr dentri di se e denant di se. Se a podessin fevelâ lis pedradis dal Friûl e lis mulatieris e i trois de Cjargne! Cualchi volte o pensi a chê peraule tremende di Crist, dite te sô jentrade a Jerusalem, cuant che i fariseus a volevin fâ tasê i dissepui: “Us dîs che se a tasessin lôr, si metaressin a berlâ i claps” (Lc 19, 40). Denant dal cidinôr volût o imponût o acetât dal nestri popul, o sint ogni tant come un berli cosmic: il berli des monts, des culinis, dai boscs, dai prâts, des stradis, dai curtîi, des stalis e des cjasis. Parfin i simitieris a varessin di metisi a berlâ e il lôr berli nol sarès sigurementri mancul fuart e impressionant de trombe dal agnul. In chest cjaminâ milenari o scuen meti par fuarce i emigrants, jo che o ven di une tiere di migrazion incrosade. No si pues scrivi la storie dal Friûl cence tocjâ il penâl tal sanc che la nestre int e à lassât tes stradis glaçadis e tes nêfs, sui cantîrs, tes barachis, de prime procession di cramârs dal Sîs-Sietcent fintremai ae procession di chest secul a vuadagnâsi la bocjade vie pes Francis o in Svuizare o di là de imensitât dal ocean. La nestre int che e partive, puartantsi daûr un pugnut di tiere dal simitieri par vê colegance almancul cul mont plui cjâr, chel dai muarts, no veve mancul merit e mancul fede di chei che a partivin a fortune di Diu par Sant Jacum di Galizie. A cheste tragjedie secolâr, o scugnìn zontâ lis profugancis par colpe di vueris e di invasions, di taramots e di altris flagjei, che a àn obleât il nestri popul a cjaminâ simpri, cu la conseguence di une cierte malcuietece e di straneitât adiriture a cjase sô. O ai ancjemò tai voi la mê int di Cjargne, che si disperave tal partî e tal tornâ. Tal partî parcè che e scugnive frontâ un mont forest; tal tornâ parcè che si sintivin simpri plui forescj intun mont che nol jere plui lôr e che al leve indenant cence di lôr. Personalmentri o ai memorie dai ucefuarfis di Resie e dai puars che a vignivin a cjase mê, puars tra puars, a cirî un sotet. Mi visi di mê mari che ur suiave la monture dongje dal spolert e ju compagnave te stale, a distirâsi tal fen o tal patùs, propit come i pelegrins galizians, ricuardâts tes cronichis. O ai ancje memorie dai cjargnei che, subit dopo de prime e de seconde vuere, a vignivin jù in Friûl a baratâ lops cun blave. La Jacumine di Rualp, soterade a 85 agns, mi contave che e veve di partî pal Friûl a cirî blave cuant che, a colp, si è inmalade la sô frute di pôcs mês. Se e steve a viodi de frute, salacor nol varès zovât nuie e ducj a varessin patide fam dut l’an; se e partive cu la compagnie, e scugnive bandonâ la frute. E à scugnût risolvisi di lassâ la frute tes mans di sô madone e di partî. Prin di lâ, e à preparât, sul casson de robe, la monture de frute, in câs di une disgracie. Cuant che, dopo cuindis dîs e je tornade dongje, scanade e cjamade, la frute e jere za stufe di jessi sot tiere. Se no son pelegrinaçs chescj!
pre Antoni Beline

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +