Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

I LIBRIS SIMPRI BOGNS. Contis gustosis e progjets pal avignî dai fruts di Listize

............

«Nissun puest miôr des stradis, dulinvie paîs e boscs neris, par stuzigâ la fantasie e fâ nassi une flabe. Flabis di aganis e orcui. Di Sant Pieri ator pal Friûl cul Signôr e Sant Zuan, saldo strac e cul pinsîr di parâ vie la fan. E di tancj altris di lôr ancjemò».

Cussì e sune la introduzion a la prime sezion di chest libri, risultât di une vore didatiche dai fantaçuts di dôs classis primis e di une tierce vie pal an scolastic 2001-2002. Jenfri lis cinc presentazions e va segnalade chê dai gjenitôrs dal comitât des scuelis di Listize che a àn pensât a cjatâ i finanziaments necessaris e a sostignî il lavôr dai arlêfs e dai insegnants. Vot a son lis sezions: “Cjamine cjamine”, “In vore”, “In vuere”, “La aghe”, “I fruts”, “Il Signôr”, “La libertât”, “La nestre strade”.

Chescj zovenuts a son lâts ator pal paîs a incuintrâ personis anzianis, a àn stât sot cu lis domandis a vons e avis, a àn scrutinât il teritori. E a dut chel che a àn cjapât sù, ur àn dât forme scrite par furlan (cu la revision dal professôr Ivano Urli). E cussì al è saltât fûr un libri plen di contis gustosis, come chê de conversion miracolose dai furlans (divuardi tocjâur il vin!), ricuarts di vuere (la ritirade di Russie, i sfolâts a Litorie), progjets pal avignî (ognidun al à di cirî la sô strade), storiis di amôr e di emigrazion, lis aganis buinis, ma no starlocjis, ce che al vûl dî fâ Sant Martin e fâ Sant Marc, i puars zûcs di une volte, i cercandui e vie indevant.

Di segnalâ a son ancje i dissens cui fumuts, opare di Davide e Enrico.

A completin il libri sedis pagjinis dedicadis ae grafie, cun filastrocjis, esemplis e frasis par sfrancjâsi e, insom di dut, la liste dai autôrs cui nons di chei che a son lâts a intervistâ.

Un libri plen di morbin, di storie, di gjeografie, che al è ancje un strument didatic une vore impuartant e preseôs. Al è dome di imagjinâsi cetant che a àn di jessisi divertîts chescj fruts a metilu adun e cetant che a puedin jessint braurôs!

Scuele medie statâl di Listize, Suntune strade. Antologjiute furlane, cun notis di grafie, Tavagnà, 2003
di Laurin Zuan Nardin

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +