Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

CJARGNE. Il Carnevâl di Timau e di San Zorç di Resie

............

Ass.Culturale “Giovins Cjanterins di Cleulas” in colaborazion cun Pro loco Timau-Cleulis
Ass.Culturale “Giovins Cjanterins di Cleulas” in colaborazion cun Pro loco Timau-Cleulis

Passade Pifanie, al comence il periodi plui mataran dal an: il Carnevâl. Timp indaûr lis fiestis a scomençavin propit dopo i 6 di Zenâr. E jere un grum di plui int intai paîs, i oms che a lavoravin intal forest a jerin a cjase a passâ l’Invier e il Carnevâl al jere un divertiment sintût e vîf, che al tignive dongje lis comunitâts. Cumò i timps a son cambiâts, la int e lavore fieste e vee, e lis carnevaladis si concentrin massime de Joibe grasse al martars prin des Cinisis. Se si vûl sintî il savôr antîc di cheste fieste, no si pues fâ di mancul di lâ a Tamau e a Resie.
A Tamau, sot la crete, dut il paîs al vîf il carnevâl: la particolaritât e ven des mascaris tradizionâls bielis (Jutalan) e brutis (Dar Maschkar) che a passin di cjase in cjase. I Jutalan a son mascaris tipichis di Tamau: a puedin jessi tant om che femine, cjamese e cotule blancjis, cjalcis blancjis, tai pîts i scarpets e tal cjâf un cjapiel cul vêl che al tapone dal dut la muse. I Dar Maschkar a son mascaris salvadiis: si piturin la muse e lis mans cul cjalin e a cirin di sporcjâ lis musis di cui che ur capite a tîr. Di solit, a àn bregons di vilût e cjamese di vore e te cope, sore di une gobe, al bale un sampogn di vacje e devant, picjât inte cjamese, un bocon di crodie, o luianie o panzete. La ultime domenie di Carnevâl si met adun la procession des mascaris che cun musiche e ligrie e fâs il zîr dal paîs. Il miercus de Cinise, tal dopomisdì, cun ducj i fruts daûr, al ven brusât il pupinot che al rapresente il carnevâl.
Ancje te valade di Resie no mancje la ligrie e la partecipazion de int. L’element principâl dal Carnevâl al è il bal: la int (ancje i ospits) si cjate a pirlâ a sun di musiche tipiche roseane intal salon de ex scuele di Sant Zorç, dulà che e je la sede de associazion Sangiorgina. Il sun al ven dai doi struments tipics roseans: la cïtira (violin) e la bünkula (violoncel), sunâts a sbreghebalon. Ancje achì a son dôs mascaris: te lipe bile maskire (chês bielis) e babaci/kukaci (chês brutis).
Te lipe bile maskire a son vistidis cun cotulis e cjamesis blancjis e sul cjâf a àn un biel cjapiel plen di rosis di cjarte colorade. I babaci/kukaci a son mascaris plui ae buine: in chest câs, la int e met sù ce che e à in cjase, l’impuartant al è no fâsi cognossi.
La variant e sta tal fat che achì il carnevâl al finìs il miercus de Cinise cuant che, sul vignî sere, si fâs il funerâl dal Carnevâl o ben il babaz: une sacume di peçots che, metude intun cjaruç, e fâs il zîr dal paîs. Al pâr di jessi intun funerâl: la int che e cjape part e vai, e zem, e fâs viodi il so marum pe fin dal carnevâl; la musiche e compagne dute la procession fintremai che si rive inte place dulà che al ven fat une sorte di procès somari al babaz. Il procès al varà tant che finâl la condane e il biât babaz, dopo jessi stât malmenât e tibiât, al ven brusât: e je une maniere par meti fin a ducj i scherçs e aes matetâts che la int e à fat in dut chest periodi; i bai a finissin e si cidinin i violins par dute la Cuaresime. ❚
✒ Marta Vezzi

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +