Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Referendum costituzionâl: lis resons furlanis speciâls pal “no”

............

No si sa ancjemò la zornade che si larà a votâ (la votazion e je stade decidude pai 4 di Dicembar, ndr), ma il scuintri politic sul referendum costituzionâl al incrès ancje in Friûl. I sorestants di çampe che a poin la gnove Cjarte volude dal guvier di Matteo Renzi (in prin plan la vicesegretarie dal Pd talian Debora Serracchiani e il cjâf grup dai Deputâts Pd Ettore Rosato) si impegnin cun fuarce a sclarî cetant miôr che e sarà la gnove Italie che e nassarà dopo de aprovazion des modifichis ae Costituzion: a contin di un Stât plui sclagn e mancul costôs, dulà che il Senât al deventarà une Cjamare di rapresentance des Autonomiis e un gnûf imprest par creâ dialic jenfri Rome e i teritoris.
Ai prins di Setembar a jerin nassûts in Friûl plui di une desene di Comitâts pal Sì in Cjargne, a Udin, a Pradaman, Puçui, Cividât, Spilimberc, Codroip, Vildivar, Çarvignan e Tisane, San Vît, Pasian, Porcie e Sacîl. Ma ancje pal No a son nassudis une vore di “celulis” cun chê di fermâ la riforme, cun plui fuarcis politichis che a scometin suntun Renzi in pierdite di consens. A son chei de çampe estreme, chei dal Moviment 5 Stelis e chei de Drete (a part i alfanians dal Ncd), ducj animâts di diviersis resons ma pronts a fâ di dut par sunâjes al premier florentin.
In Friûl, dut câs, a son ancje resons diferentis che a sburtin la int a jessi cuintri de riforme e a fâ campagne pal No. La gnove version de Costituzion e gjave cun di fat une vore di competencis aes Regjons a Statût ordenari e la pôre di tancj e je che ancje lis Regjons a Statût Speciâl a sedin simpri mancul paronis di decidi a cjase lôr. Par chest al è stât creât un comitât che si clame Sono speciale. Voto no, che al à par president e segretari dôs figuris di ponte dal mont autonomist come Giorgio Cavallo e Roberto Visentin, e al conte su aderents di pês come Sergio Cecotti.
I incuintris e i confronts a jentraran tal vîf in chestis setemanis, ancje se no je stade ancjemò fissade la dì des votazions: timp indaûr si crodeve che si sarès sielzût Otubar, ma il President de Republiche al pues sielzi une date cualsisei fins ai 18 di Dicembar. La campagne e sarà duncje lungje e une vore contrastade: ma il Friûl no si tirarà indaûr. ❚
✒ Walter Tomada

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +