«O dîs graciis ae mê strie e a chês sucessivis, che mi àn dât voi colôr de tiere e dal forment, compagns di chei di nissun. O dîs graciis a chei che a àn la mê etât che mi àn dât la solitudin par deventâ poete». Al tache cun chescj viers in musiche, intune sere di Istât te basse furlane, l’omaç a Federcio Tavan, poete di Andreis che nus à lassâts tal Novembar dal 2013. Proietâts tal mûr i voi colôr tiere dal zigant bon, fotografâts di Danilo De Marco. O sin tal Parc de barcjesse di Palaçûl, in localitât Volpares. Tal palc, i emozionâts Flk, storiche band de musiche in marilenghe: Cristina Mauro ae vôs, Stefano Montello ae ghitare, Davide Corso al piano, Loris Luise aes percussions e Flavio Zanier al cuintribàs. Cun lôr ancje il clarinetist Francesco Socal e il Cuartet di arcs Pezzè. Chest conciert-event a jentrade libare inmaneât dal Comun di Palaçûl in colaborazion cun Scras al presente il disc unplagged “Adieu Monsieur Federico”, 12 tocs folk-jazz, li che i Flk a voltin liberementri in cjançons lis poesiis di un «pari mat e speciâl», chel stes “Friedrich von Tafan” che al jere za stât protagonist dal lôr album dal 1997 “Re Noir”. Ma inmò prin, chest omaç al è un «at d’amôr», cemût che al dîs Montello. Parcè che Federico al è stât «compagn assurt di ridadis e di bevudis, cun lis sachetis simpri plenis di domandis». «A son in tancj, cumò, a tirâti pe gjachete – al recite Montello tal monolic che al intitule e al siere l’album, pensant ai tancj “tavanians” dal ultin minût – ma jo ti ai viodût vaî, Federico, poiât su la mê spale. E par me al vâl dome chest: il rest a son cjacaris». Montello, che a Volpares al gjestìs une fatorie sociâl, al dîs sierant il conciert: «Chi Federico al sarès stât ben. Chest al è il puest dal acet. No stin a dismenteâlu». E Federico, là vie in chê sere cjalde di plene Istât, al è stât di lus. A noaltris, almancul, nus à someât propit cussì. ❚
Natascia Gragano
_____________________________________________
La Nâf Spaziâl
Chista ‘e n’éis ‘na conta pai nins, éis ‘na storia vera, da mats.
Al disivuot d’avost dal otantedoi, apena jessût dal ospedâl ma soi serât in cjamera,
ai metût doi armarons e un comodin denant la puarta.
Po me soi metût sul liet coma un astronauta.
De four de la puarta i me clamava ducj: “Jes! Jes!”. “No, no! ‘E soi ch’e sgorle
inta la nâf spaziâl, no stei desturbâme, vô ‘e sei de un antre mont”.
E i passava li ores… Intant jo incrosave steles e galassies e ucei strambus.
Al speciu al faseva da oblò e al sofit da firmament.
E de four, mitant preocupâts: “Jes! Jes! Ah, diu, al è mat!”
Jo ‘e continuave a sgorlâ, incjamò doi mil ans-lûs e sarés rivât sul sorele.
Li ombrenes sui mûrs e i rumours de li machines i faseva al sussûre dal motour
de la nâf spaziâl. E ‘i son passâts doi dîs…
“Jes! Jes! No mangestu? Ah, diu, al è mat! Paràn jù la puarta!”
Ma la puarta a resisteva. E jo, in alt, pi in alt! E de four dut un rumour:
“Jes! Jes! Ce faistu uvì? Dai mo, sù, nin! Ah, diu, al è mat!”
“Lassâme stâ! ‘E soi su la nâf spaziâl. ‘E scjampe, e al mont lu jôt lontan e i omi pici pici… ”
E ‘i son passâts trê dîs… ‘I àn sfuarçât la puarta, ‘i àn parât jù i armarons e al comodin.
Jo ju spetave, platât sot al liet.
“AH, DIU!
‘I SON RIVÂTS
I UMANS!”
Federico Tavan
Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.
Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +
Gnovis / A tornin a jessi in volum li “LETARIS AI FURLANS” di Pre Bepo Marchet
Redazion
Une biele gnove pe nestre int! A tornin a jessi in volum li “LETARIS AI FURLANS” di Pre Bepo Marchet Intune edizion curade e comentade di Davide Turello, a saran presentadis MIERCUS AI 3 DI AVRÎL aes 5 e mieze sot sere inte sale consiliâr dal Comun di Glemone No stei a mancjâ! Us spietìn! […] lei di plui +
Gnovis / Ae presentazions dal libri “Feminis furlanis fuartis”, cetant public! Graziis
Redazion
Te seste edizion de rasegne “Quando le Donne” curade da la Aministrazion Comunâl di Romans, cu la autore, Walter Tomada, diretôr de “La Patrie dal Friûl”. A Cormons ur daran acet i Amîs da Mont Quarine, cu la autore a son intervignûde Roberta Nunin, professoresse ordenarie di Dirit dal lavôr ae Universitât di Triest, e Carlotta Del Bianco, […] lei di plui +
Rassegne stampe / Articul dal Messaggero Veneto dai 15-3-2024 su la presentazion dal nestri libri “Feminis Furlanis Fuartis” di Erika Adami
RedazionL'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât
Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +
Gnovis / Acuile sportive furlane
Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +