Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

GLESIE FURLANE: (cuarte pontade) Cualis prospetivis, cualis sperancis pal avignî

............

Ai 19 di Novembar dal 2013, a Palaç Belgrât tal Salon dal consei provinciâl, si è tignude la taule taronde “TUTELE DE LENGHE FURLANE E LA EUROPE: Lenghis, Religjon, Scuele in Friûl”. L’event al jere inmaneât dal grup di studis storic Historia di Pordenon e de Provincie di Udin.
In chê ocasion al è intervignût ancje pre Roman Michelot cuntun intervent sui 40 agns di ativitât di Glesie Furlane. O presentìn ai nestris letôrs il so intervent.

(cuarte pontade)
[…] Cualis prospetivis, cualis sperancis pal avignî:
Si podarès pensâ che e sedi une batae pierdude. Il tiessût sociâl dai nestris paîs al sta cambiant a la svelte. Lis glesiis si disvuedin. La liste dai predis e devente simpri plui curte. Lis minorancis culturâls a son simpri plui espostis a la boadice de globalizazion. Imagjinâ l’avignî al è dificil, a podaressin jessi previsions neris. Ma o pues garantî però che za 40 agns indaûr nus disevin che o jerin nostalgjics, che e jere une batae pierdude, che il timp al jere scjadût, che bisugnave intervignî prime, che ormai al jere masse tart, e v.i.. O viôt invezit che in rapuart a chei agns cumò e je plui sensibilitât, plui cussience te int e ancje tes istituzions, se no altri a nivel di principis, mancul, masse pôc, sul plan operatîf.
Al sarà un Friûl diferent come che al just che al sedi. Nancje il Friûl di 40 agns indaûr al jere compagn di chel di 100 o 200 agns prime. Poben, cence scoltâ nissun profete di sventure che culì no mancjin mai, nô o continuìn a impegnâsi par che il Friûl che al cambie al resti, ancje diferentementi, furlan; al rivi a mantignî une sô muse, une identitât sô e nol finissi tal masanin de globalizazion. Al sarès un dam no dome pal Friûl, ma par dute l’umanitât. La nestre lenghe, la nestre storie, la nestre musiche, la nestre culture, lis nestris monts, lis nestris culinis, la nestre plane, il nestri mâr, il nestri cîl che a travanin e a imbombin lis gnovis gjenerazions e chei che un doman a saran a stâ tes nestris tieris e tai nestris paîs. Ancje nô o vin di continuâ a fâ storie, a lassâ cualchi segnâl di umanitât, di vite, cualchi nestri tesaur a lis gjenerazions di doman. “Uti tradunt maióres nostri, illum órdinem sequémur, quem in Aquileiénsi ecclésia suscépimus”, par dîle cul Simbul di fede de tradizion aquileiese. E nô o continuìn uti tradunt maióres nostri, come che nus contin i nestris vons.
[…]
(al va indevant sul prossim numar). ❚
pre Roman Michelot

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +