Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

LADINIE. A sun di folk, pop, rock e cjants popolârs: la musiche tal mont ladin

............

I popui si esprimin cu la musiche e une lenghe e pant se stesse ancje cun notis e suns. I ladins a àn  duncje doprât al massim la lôr lenghe a dâ vite a une tradizion che e tache di lontan e che e rive fintremai a vuê.
INTE LADINIE DOLOMITANE_La storie de musiche ladine e tache cul gjenar sacri, e testemonis e son Jan Batista Runcher, organist dal Sietcent, origjinari de Badie, e tal Votcent Matie Ploner de Val Gardene. Lis melodiis popolâr, invezit, a scomencin a sei regjistradis e trascritis, dal patrimoni orâl, par man di Gartner e Quellmalz al inizi dal Nûfcent.
Tai agns Setante si formin i prins grups di musiche rock, i cjantautôrs e lis manifestazions par coros come “Ciantede cun nos” e “Dé dla Ćiantia ladina”.
I artiscj plui cognossûts te realtât musicâl ladine dai ultins agns a son i “Die Ladiner”, un duo di Ortisei deventât famôs in gracie dal sucès in “Grand Prix der Volksmusik”, une sorte di Musical Award todesc de musiche folk. A cjantin soredut in todesc, ma trê cjantis a son in ladin de Val Gardene (“Die Sprache der Ladiner”, “La nëif ie tumeda” e, in gardenês, “Gherdëina Gherdëina”).
Une zovine indiane adotade di une famee di Selve di Val Gardene, di non Belsy Demetz, e je aprezade par vê cjantât “Tu ies mi angiul custode”, la version ladine di “I will always love you”.
In Val di Fasse il duo “Pazedins” nol passe inosservât: il non al derive dal sorenon che al ven dât di solit ai abitants di Canazei e si riferìs ae peraule ladine “pazeida”, l’argagn di len doprât par lavorâ la paste dai “Cajoncìe”, i plui famôs dolçs de zone. Lis lôr cjançons folk, dutis in ladin fassan, a contin fatarei e a fevelin de nature.
Altris grups folk tal Fassan a son i “Golden Trio” e i “Musiconc Trio”; in Val Gardene i “Familia Pradac” e “Acajo”.
La Radio Gherdëina e la Union Generèla di Ladins dles Dolomites a àn promovût la publicazion di un cd “Gramofon-Oldies per Ladin”, là che a son stadis metudis adun tantis cjantis internazionâls voltadis par ladin, come “Va Pensiero” (Jide Pensieres), “Cuando calienta el sol” (Canche l surëdl va ju), “Something Stupid” (Vèlch de morvöia), clamant artiscj come Alexander dal Plan, Raimond Irsara, Reinhar Stuffer, Mark Alexander, Walter Diamant, Thomas Demetz, Robert Stuflesser e Pepi Huk.
Ladins che a fasin onôr ae lôr tiere ator pal mont a son il gardenês Giorgio Moroder, il composidôr e diretôr di orchestre Eduard Demetz, lis cantantis lirichis Milena Rudiferia, Sabina Willeit e Manuela Demetz.
TAI GRISONS_ Il romanç le fâs di paron te musiche dal Cjanton dai Grisons, stant che al ven doprât no dome te musiche tradizionâl, ma ancje ta chê plui resinte e in gjenars diviers.
I coros a àn une grande fame e rûl te conservazion de culture e promozion de lenghe. Hans Emi al è considerât il pari dal cjant romanç, vint tirât dongje i cjants dal Sîscent al Nûfcent.
Ogni paîs al à la sô bande (“uniun da musica”) che e da gjonde tes fiestis sacris e profanis.
La cjantante plui famose e je Corin Curschellas che e messede il romanç al inglês e al todesc. Di dut rispiet al è ancje il grup rap clamât “Liricas Analas”, invezit tal cjamp pop-rock a dominin i “Bulais”.
Tal 2004 a Coire e je stade metude in sene la prime de opare romance “Tredeschin” di Derungs, che al à unît tocs de flabe a cjants popolârs.
Origjinâl e je la idee di une serie di artiscj romançs che a àn voltât in romanç lis cjançons dai Beatles, riunintlis intun album dal titul “Lain Fabular” (2005). ■
Ilarie Colùs

L'EDITORIAL / Preâ par furlan al è onôr e no pecjât

Walter Tomada
Jo no jeri ancjemò nassût cuant che pre Checo Placerean al tacave a voltâ il Messâl par furlan. A son passâts passe 50 agns e i furlans no àn ancjemò plen dirit, pe Glesie di Rome, a preâ inte lôr lenghe. La Conference Episcopâl dai Talians e à mancjât, ancjemò une volte, di fâ bon […] lei di plui +

Gnovis / Acuile sportive furlane

Redazion
Joibe di sere aes 6 intal Salon dal Popul dal Palaç da Comun di Udin si tignarà la cerimonie di consegne de prime edizion dal premi ACUILE SPORTIVE FURLANE, un gnûf ricognossiment che al met dongje il valôr dai risultâts sportîfs ae cussience identitarie che i campions furlans di ogni sport a son bogns di […] lei di plui +